Introducción: El TJ y la AVJ, son dos de las modalidades de AC con mayor prevalencia en las sociedades industrializadas, mostrando un crecimiento alarmantemente en las últimas décadas. Además, son cuadros clínicos cuyas características están en transformación, en gran medida como resultado de la rápida aparición y evolución de nuevas plataformas en formato presencial y virtual. Ante este escenario, los objetivos principales son: a) identificar componentes biopsicosociales que actúan como factores de riesgo del TJ (en especial la adicción a las apuestas deportivas online [AADO]) y la adicción a los videojuegos online (AVJO); b) analizar los mecanismos subyacentes que contribuyen a la expresión fenotípica y endofenotípica de estos comportamientos adictivos y c) determinar las variables con capacidad predictiva a la respuesta al tratamiento mediante la terapia cognitiva conductual (TCC). Resultados: En términos generales, las muestras analizadas estuvieron compuestas mayoritariamente por hombres, solteros, con niveles educativos primarios o secundarios y estatus socioeconómico bajo. En el primer estudio, se observó que la prevalencia de AADO fue del 13.01%, casi cuatro veces superior a la de AVJO, que alcanzó un 3.82% en una muestra de 3.036 pacientes que consecutivamente acudieron a solicitar tratamiento por comportamientos adictivos. Además, se identificó una tendencia lineal creciente en la prevalencia de AADO entre el 2012 (8.6%) y el 2022 (15.5%), mientras que la AVJO mostró solo una ligera tendencia creciente, aunque no alcanzó la significación estadística. A nivel psicopatológico, los pacientes con AADO presentaron mayores niveles de depresión, ansiedad, ideación paranoide y malestar psicológico global, así como mayores índices de impulsividad, desregulación emocional y consumo de sustancias. El perfil de personalidad de este grupo de pacientes se caracterizó por una mayor búsqueda de novedades, mayor dependencia de la recompensa, mayor persistencia y menor evitación del daño. En el segundo estudio, que se realizó mediante análisis de redes, la autotrascendencia fue identificada como el nodo “puente” y el más relevante, seguido del síntoma DSM-5 A7 “mentiras para ocultar el grado de implicación en el juego”, en los pacientes con actos ilegales relacionados al trastorno de juego (AIRTJ). En contraste, con los pacientes sin AIRTJ, el nodo con mayor relevancia y que se identificó como “puente”, fue el síntoma DSM-5 A5 “apuesta cuando se siente estresado (deprimido, culpable o ansioso)”. El tercer estudio evidenció que el riesgo de recaída durante la TCC, aplicada a pacientes con AVJO fue superior en sujetos con puntuaciones más altas en sensibilidad interpersonal, hostilidad y persistencia. Asimismo, ser hombre y presentar un inicio del comportamiento adictivo más tardío aumentó la probabilidad de abandono del tratamiento, mientras que un bajo cumplimiento terapéutico se asoció a mayores niveles de ideación paranoide, dependencia de la recompensa y bajos niveles de cooperatividad. El cuarto estudio que se incluye como anexo en esta tesis doctoral evidenció que, en comparación con sujetos controles sin adicciones, el TJ se asocia directamente con una edad más joven, mayores niveles de impulsividad, mayores déficits a nivel neuropsicológico y un nivel más bajo de LEAP2. De igual modo, se identificaron vínculos indirectos-mediadores que destacaron el papel relevante de la impulsividad y el funcionamiento neuropsicológico en la predisposición al desarrollo del TJ. Conclusiones: Los resultados de los estudios que conforman esta tesis evidencian la heterogeneidad de las AC, así como la presencia de múltiples factores biopsicosociales que influyen en su desarrollo y mantenimiento. Asimismo, se identificaron perfiles diferenciados en los grupos de pacientes con TJ (en particular con AADO) y AVJO, caracterizados por variables sociodemográficas, psicopatológicas y rasgos de personalidad específicos que permiten comprender mejor los mecanismos subyacentes que configuran la expresión fenotípica propia de cada condición clínica.

Introducció: El TJ i l'AVJ, són modalitats d'AC amb més prevalença a les societats industrialitzades, mostrant un creixement alarmantment en les darreres dècades. A més, són quadres clínics les característiques dels quals estan en transformació, en gran mesura com a resultat de la ràpida aparició i evolució de noves plataformes en format presencial i virtual. Davant d'aquest escenari, els objectius principals són: a) identificar components biopsicosocials que actuen com a factors de risc del TJ (especialment l'addicció a les apostes esportives en línia [AADO]) i l'addicció als videojocs en línia (AVJO); b) analitzar els mecanismes subjacents que contribueixen a lexpressió fenotípica i endofenotípica daquests comportaments addictius i c) determinar les variables amb capacitat predictiva a la resposta al tractament mitjançant la teràpia cognitiva conductual (TCC). Resultats: En termes generals, les mostres analitzades van estar compostes majoritàriament per homes, solters, amb nivells educatius primaris o secundaris i estatus socioeconòmic baix. Al primer estudi, es va observar que la prevalença d'AADO va ser del 13,01%, gairebé quatre vegades superior a la d'AVJO, que va assolir un 3,82% en una mostra de 3.036 pacients que consecutivament van acudir a sol·licitar tractament per comportaments addictius. A més, es va identificar una tendència lineal creixent en la prevalença d'AADO entre el 2012 (8.6%) i el 2022 (15.5%), mentre que l'AVJO va mostrar només una lleugera tendència creixent, tot i que no va assolir la significació estadística. A nivell psicopatològic, els pacients amb AADO van presentar més nivells de depressió, ansietat, ideació paranoide i malestar psicològic global, així com majors índexs d'impulsivitat, desregulació emocional i consum de substàncies. El perfil de personalitat d'aquest grup de pacients es va caracteritzar per una recerca més gran de novetats, més dependència de la recompensa, més persistència i menor evitació del dany. Al segon estudi, que es va realitzar mitjançant anàlisis de xarxes, l'autotranscendència va ser identificada com el node “pont” i el més rellevant, seguit del símptoma DSM-5 A7 “mentides per ocultar el grau d'implicació en el joc”, en els pacients amb actes il·legals relacionats amb el trastorn de joc (AIRTJ). En contrast, amb els pacients sense AIRTJ, el node amb més rellevància i que es va identificar com a “pont”, va ser el símptoma DSM-5 A5 “aposta quan se sent estressat (deprimit, culpable o ansiós)”. El tercer estudi va evidenciar que el risc de recaiguda durant la TCC, aplicada a pacients amb AVJO va ser superior en subjectes amb puntuacions més altes en sensibilitat interpersonal, hostilitat i persistència. Així mateix, ser home i presentar un inici del comportament addictiu més tardà va augmentar la probabilitat d'abandonament del tractament, mentre que un compliment terapèutic baix es va associar a nivells d'ideació paranoide més grans, dependència de la recompensa i baixos nivells de cooperativitat. El quart estudi que s'inclou com a annex en aquesta tesi doctoral va evidenciar que, en comparació amb subjectes controls sense addiccions, el TJ s'associa directament amb una edat més jove, més nivells d'impulsivitat, més dèficits a nivell neuropsicològic i un nivell més baix de LEAP2. De la mateixa manera, es van identificar vincles indirectes-mediadors que van destacar el paper rellevant de la impulsivitat i el funcionament neuropsicològic en la predisposició al desenvolupament del TJ. Conclusions: Els resultats evidencien l'heterogeneïtat de les AC, així com la presència de múltiples factors biopsicosocials que influeixen en el desenvolupament i el manteniment. Així mateix, es van identificar perfils diferenciats als grups de pacients amb TJ (en particular amb AADO) i AVJO, caracteritzats per variables sociodemogràfiques, psicopatològiques i trets de personalitat específics que permeten comprendre millor els mecanismes subjacents que configuren l'expressió fenotípica pròpia de cada condició clínica.

Introduction: GD and IGD are two of the most prevalent forms of BA in industrialised societies, showing alarming growth in recent decades. Furthermore, these are clinical conditions whose characteristics are changing, largely as a result of the rapid emergence and evolution of new platforms in both face-to-face and virtual formats. Given this scenario, the main objectives are: a) to identify biopsychosocial components that act as risk factors for GD (especially online sports betting addiction [OSBA]) and internet gaming disorder (IGD); b) to analyse the underlying mechanisms that contribute to the phenotypic and endophenotypic expression of these addictive behaviours; and c) to determine the variables with predictive capacity for response to treatment using cognitive behavioural therapy (CBT). Results: Overall, the samples analysed were mainly composed of men, single, with primary or secondary education levels and low socioeconomic status. In the first study, the prevalence of OSBA was found to be 13.01%, almost four times higher than that of IGD, which reached 3.82% in a sample of 3,036 patients who consecutively sought treatment for addictive behaviours. In addition, a linear increasing trend in the prevalence of OSBA was identified between 2012 (8.6%) and 2022 (15.5%), while IGD showed only a slight increasing trend, although it did not reach statistical significance. At the psychopathological level, patients with OSBA presented higher levels of depression, anxiety, paranoid ideation, and overall psychological distress, as well as higher rates of impulsivity, emotional dysregulation, and substance use. The personality profile of this group of patients was characterised by a greater search for novelty, greater dependence on reward, greater persistence and less avoidance of harm. In the second study, which was conducted using network analysis, self-transcendence was identified as the most relevant ‘bridge’ node, followed by DSM-5 symptom A7 ‘lying to conceal the extent of involvement in gambling’ in patients with gambling disorder related to illegal acts (GDRIA). In contrast, with patients without GDRIA, the most relevant node identified as a ‘bridge’ was the DSM-5 symptom A5 ‘gambling when feeling stressed (depressed, guilty, or anxious)’. The third study showed that the risk of relapse during CBT, applied to patients with IGD, was higher in subjects with higher scores in interpersonal sensitivity, hostility, and persistence. Likewise, being male and presenting a later onset of addictive behaviour increased the probability of treatment dropout, while low therapeutic compliance was associated with higher levels of paranoid ideation, reward dependence, and low levels of cooperativeness. The fourth study included as an appendix to this doctoral thesis showed that, compared to control subjects without addictions, GD is directly associated with younger age, higher levels of impulsivity, greater neuropsychological deficits, and lower LEAP2 scores. Similarly, indirect-mediating links were identified that highlighted the important role of impulsivity and neuropsychological functioning in the predisposition to developing GD. Conclusions: The results of the studies that make up this thesis demonstrate the heterogeneity of BA, as well as the presence of multiple biopsychosocial factors that influence its development and maintenance. Likewise, different profiles were identified in the groups of patients with GD (particularly with OSBA) and IGD, characterised by specific sociodemographic, psychopathological and personality traits that allow for a better understanding of the underlying mechanisms that shape the phenotypic expression of each clinical condition.

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Neurociències