Los autoanticuerpos tienen un papel crucial en la fisiopatología de las enfermedades autoinmunes, incluyendo las neuropatías inflamatorias, como la poliradiculoneuropatia desmielinizante inflamatoria crónica (CIDP). La descripción de anticuerpos contra proteínas del nodo de Ranvier en un subgrupo de pacientes que cumplían criterios diagnósticos de CIDP, ha desembocado en la definición de una nueva categoría diagnóstica: las nodopatías autoinmunes (NoA). Las NoA tienen un fenotipo clínico característico y una respuesta selectiva a terapias inmunomoduladoras. Sin embargo, hasta la fecha no se ha descrito un autoanticuerpo específico asociado con la mayoría de casos de CIDP, y los datos sobre los pacientes con autoanticuerpos conocidos son escasos. En esta tesis se presentan dos trabajos, el primero que desmuetra la utilidad de un microarray celular para la detección de anticuerpos en suerpo. Además, se describen dos potenciales nuevos autoanticuerpos en CIDP, el anti-LIF y el anti-IFNL. El segundo trabajo describe la cohorte más larga publicada hasta la fecha de pacientes con NoA anti-CNTN1. Se demuestra que estos pacientes presentan un perfil clínico característico y una respuesta excelente y duradera al tratamiento con rituximab, Además, los anticuerpos anti-CNTN1, los neurofilamentos de cadena ligera en suero y la CNTN1 soluble en suero se presentan como biomarcadores útiles para el seguimiento de la enfermedad.

Els autoanticossos tenen un paper crucial en la fisiopatologia de les malalties autoimmunes, incloent-hi les neuropaties inflamatòries, com la poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica (CIDP). La descripció d'anticossos contra proteïnes del node de Ranvier en un subgrup de pacients que complien criteris diagnòstics de CIDP ha desembocat en la definició d'una nova categoria diagnòstica: les nodopaties autoimmunes (NoA). Les NoA tenen un fenotip clínic característic i una resposta selectiva a teràpies immunomoduladores. No obstant això, fins ara no s'ha descrit un autoanticòs específic associat amb la majoria de casos de CIDP, i les dades sobre els pacients amb autoanticossos coneguts són escasses. En aquesta tesi es presenten dos treballs, el primer que mostra la utilitat d'un microarray cel·lular per a la detecció d'anticossos en sèrum. A més, es descriuen dos potencials nous autoanticossos a la CIDP, l'anti-LIF i l'anti-IFNL. El segon treball descriu la cohort més llarga publicada fins avui de pacients amb NoA anti-CNTN1. Es demostra que aquests pacients presenten un perfil clínic característic i una resposta excel·lent i duradora al tractament amb rituximab. A més, els anticossos anti-CNTN1, els neurofilaments de cadena lleugera en sèrum i la CNTN1 soluble en sèrum es presenten com a biomarcadors útils per al seguiment de la malaltia.

Autoantibodies play a crucial role in the pathophysiology of autoimmune diseases, including inflammatory neuropathies such as chronic inflammatory demyelinating polyradiculoneuropathy (CIDP). The description of antibodies against Ranvier node proteins in a subgroup of patients who met the diagnostic criteria for CIDP has led to the definition of a new diagnostic category: autoimmune nodopathies (ANs). ANs have a characteristic clinical phenotype and a selective response to immunomodulatory therapies. However, to date, no specific autoantibody associated with most cases of CIDP has been described, and data on patients with known autoantibodies are scarce. This thesis presents two studies, the first of which demonstrates the usefulness of a cell microarray for the detection of antibodies in serum. In addition, two potential new autoantibodies in CIDP, anti-LIF and anti-IFNL, are described. The second study describes the longest cohort of patients with anti-CNTN1 AN published to date. It demonstrates that these patients have a characteristic clinical profile and an excellent and lasting response to treatment with rituximab. In addition, anti-CNTN1 antibodies, serum light chain neurofilaments, and serum soluble CNTN1 are presented as useful biomarkers for disease monitoring.

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina