[cat] INTRODUCCIÓ: L'esclerosi múltiple (EM), l’espectre de la neuromielitis òptica (NMOSD) i la malaltia associada als anticossos contra la glicoproteïna de la mielina (MOGAD) són malalties inflamatòries desmielinitzants del sistema nerviós central (SNC). La seva etiologia no és del tot coneguda i es caracteritzen per presentar una resposta autoimmune complexa influenciada per factors genètics, metabòlics i ambientals. La resposta produeix una inflamació que acaba afectant la beina de mielina i pot provocar un alentiment de la transmissió de l’impuls nerviós. En tot aquest procés les funcions metabòliques d’algunes molècules es poden veure alterades. En el cas de l’EM es pot produir un augment de la discapacitat física i cognitiva degut tant a l’activitat inflamatòria com a la neurodegeneració. Una de les manifestacions clíniques més freqüents a l’inici o al llarg de la malaltia és la neuritis òptica aguda (NOA) en la qual es produeix una inflamació del nervi òptic i és la causa més freqüent de pèrdua de visió en joves adults. A més, la NOA també es pot produir en el context de la MOGAD o la NMOSD amb uns resultats visuals que difereixen entre elles. A més, el dany en el nervi òptic o en altres àrees de la via visual pot transmetre’s de forma transinàptica i afectar regions més remotes. Aquestes característiques fan de la via visual un bon model per estudiar el dany inflamatori i neurodegeneratiu de l'EM. Aquesta tesi busca aprofundir en el coneixement sobre la presència i l’impacte del dany a la via visual en les malalties desmielinitzants del SNC i pretén identificar biomarcadors que ajudin a la predicció de la discapacitat. HIPÒTESI: L’estudi de la via visual anterior i posterior mitjançant diversos biomarcadors d’imatge podria ajudar a comprendre els processos inflamatoris i neurodegeneratius així com identificar el risc de deteriorament en l’EM i la NOA. OBJECTIUS: Caracteritzar el dany de la via visual en malalties desmielinitzants del SNC i la NOA, així com la seva relació amb la discapacitat visual i cognitiva a través de l’espectroscòpia Raman, la tomografia òptica de coherència (OCT) i la ressonància magnètica (RM). També es pretén predir la recuperació visual després d’una NOA i l'evolució del deteriorament cognitiu en pacients amb EM.

Programa de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional