El discurso periodístico y el discurso literario conforman una tradición tricentenaria, cuya denominación es útil no sólo para clasificar una cuantiosa producción de textos periodísticos literarios, sino también para constituir un paradigma discursivo y metodológico útil para el presente y el futuro del Periodismo. Mediante un análisis descriptivo de textos ejemplares de Periodismo Literario de México, y entrevistas con sus autores vivos, este estudio, fundamentado en el Compararismo Periodístico Literario propuesto por la Escuela de Bellaterra, permite comprender sus aportaciones y propuestas ante la crisis de paradigma del Periodismo actual.

El discurs periodístic i el discurs literari conformen una tradició tricentenària, la denominació de la qual és útil no només per classificar una quantiosa producció de textos periodístics literaris, sinó també per constituir un paradigma discursiu i metodològic útil per al present i el futur del Periodisme. Mitjançant una anàlisi descriptiva de textos exemplars de Periodisme Literari de Mèxic, i entrevistes amb els autors vius, aquest estudi, fonamentat en el Compararisme Periodístic Literari proposat per l'Escola de Bellaterra, permet comprendre les seves aportacions i propostes davant la crisi de paradigma del Periodisme actual.

Journalistic discourse and literary discourse make up a three-centennial tradition, whose name is useful not only to classify a large production of literary journalistic texts, but also to constitute a discursive and methodological paradigm useful for the present and future of Journalism. Through a descriptive analysis of exemplary texts of Literary Journalism from Mexico, and interviews with their living authors, this study, based on the Literary Journalism Comparisonism proposed by the Bellaterra School, allows us to understand their contributions and proposals in the face of the paradigm crisis of current Journalism.

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultura