Durante el MIS 2, los resultados sugieren que los Balcanes tenían un clima más suave y húmedo en comparación con Europa Central, con una temperatura media que oscilaba entre 2,2 y 4,5 ºC por debajo de la actual. Las capas del Holoceno generalmente no se conservan debido a la mezcla estratigráfica, pero en los casos en que es posible distinguir capas del Holoceno temprano, estas pueden contener información muy valiosa sobre las especies que sobrevivieron al Último Máximo Glacial, o la compleja repoblación de la Península Balcánica por anfibios. y reptiles. En general, no hubo cambios ecológicos importantes durante la transición entre los musulmanes y los auriñacienses, es decir, entre los neandertales y los humanos anatómicamente modernos. Esta conclusión coincide en general con la opinión común de que el cambio climático no fue un factor crucial en la extinción de los neandertales en la península de los Balcanes; en cambio, tuvo un efecto similar al de las penínsulas ibérica y de los Apeninos, donde el clima más suave permitió a los neandertales encontrar refugio y sobrevivir más tiempo que en el resto de Europa. MIS 5 está reconstruido para que haya sido mucho más cálido que hoy, con temperaturas promedio de alrededor de 2,2 ºC más altas que las actuales, lo que permitió que las especies termófilas prosperasen en tales condiciones.

Durant el MIS 2, els resultats suggereixen que els Balcans tenien un clima més suau i humit en comparació amb l’Europa central, amb una temperatura mitjana que oscil·lava entre 2,2 i 4,5 ºC inferior a l’actual. Les capes d’holocè no es conserven generalment a causa de la barreja estratigràfica, però en els casos en què és possible distingir les primeres capes d’holocè, aquestes poden contenir informació molt valuosa sobre les espècies que van sobreviure a l’últim màxim glacial o sobre la complexa repoblació de la península dels Balcans per part dels amfibis. i rèptils. En general, no hi va haver canvis ecològics importants durant la transició entre Mousterian i Aurignacian, és a dir, entre els neandertals i els humans anatòmicament moderns. Aquesta conclusió coincideix generalment amb l’opinió comuna que el canvi climàtic no va ser un factor crucial en l’extinció neandertal a la península dels Balcans; en canvi, va tenir un efecte similar a les penínsules Ibèrica i Apenina, on el clima més suau va permetre als neandertals trobar refugi i sobreviure més temps que a la resta d’Europa. MIS 5 es reconstrueix per ser molt més càlid que l'actual, amb temperatures mitjanes de 2,2 ºC superiors a les actuals, cosa que va permetre que les espècies termòfiles prosperessin en aquestes condicions.

During the MIS 2, results suggest that the Balkans had milder and humid climate compared to Central Europe, with average temperature ranging from 2.2 to 4.5 ºC lower than presently. Holocene layers are generally not preserved due to stratigraphic mixing, but in cases where it is possible to distinguish early Holocene layers, these might contain very valuable information on the species that survived the Last Glacial Maximum, or the complex repopulating of the Balkan Peninsula by amphibians and reptiles. Overall, there were no important ecological changes during the transition between Mousterian and Aurignacian, i.e. between Neanderthals and Anatomically Modern Humans. This conclusion is generally in line with common opinion that climate change was not a crucial factor in Neanderthal extinction in the Balkan Peninsula; instead it had the effect similar to Iberian and Apennine Peninsulas, where milder climate allowed Neanderthals to find refuge and survive longer than in the rest of the Europe. MIS 5 is reconstructed to have been much warmer than today, with temperatures averaging around 2.2 ºC higher than today, which allowed thermophilic species to thrive in such conditions.