La creciente urbanización está llevando a un aumento del número global de personas viviendo en núcleos urbanos. Simultáneamente, la evidencia epidemiológica crece en referencia a los efectos beneficiosos de los espacios verdes urbanos sobre la salud física y mental. Aun así, hasta ahora, la mayoría de estudios epidemiológicos sobre los efectos de la exposición a espacios verdes urbanos se han centrado en la presencia (o ausencia) de verde urbano, pasando por alto su calidad. Sin embargo, la literatura apunta hacia la calidad como una fuente de posible incongruencia en los resultados de los estudios donde se asocia espacios verdes con salud humana. Esta tesis tiene como objetivo evaluar el rol de la calidad de los espacios verdes y el uso de varias medidas de estos en la relación entre espacios verdes y salud humana. Primero, se posiciona la investigación mediante una revisión sistemática de las herramientas actualmente disponibles para evaluar la calidad de los espacios verdes urbanos. Segundo, se desarrolla e implementa RECITAL, una nueva herramienta para evaluar la calidad de los espacios verdes urbanos. Seguidamente, las medidas generadas por RECITAL en Barcelona (ES) son utilizadas para analizar los efectos de la calidad de los espacios verdes sobre su uso, la actividad física y el sobrepeso/obesidad. Finalmente, se analizan las asociaciones de varias medidas de espacio verde con factores de riesgo cardiovascular en un estudio en Philadelphia (EE. UU.). Los resultados de esta tesis sugieren que tanto la calidad de los espacios verdes como el uso de diferentes medidas de espacio verde urbano juegan una función esencial en la asociación entre espacios de verde urbano y salud humana. Además, esta relación se ve modificada por factores sociales, demográficos, y económicos.

La creixent urbanització està portant a un augment del número global de persones vivint en nuclis urbans. Simultàniament, l’evidència epidemiològica creix en referència als efectes beneficiosos dels espais verds urbans sobre la salut física i mental. Tot i això, fins ara, la majoria d’estudis epidemiològics sobre els efectes de la exposició a espais verds urbans s’han centrat en la presència (o absència) de verd urbà, passant per alt la seva qualitat. Tanmateix, la literatura apunta cap a la qualitat com a una font de possible incongruència en els resultats dels estudis on s’associa espais verds amb salut humana. Aquesta tesi té com a objectiu avaluar el rol de la qualitat dels espais verds i l’ús de diverses mesures d’aquests en la relació entre espais verds i salut humana. Primer, es posiciona la recerca mitjançant una revisió sistemàtica de les eines actualment disponibles per avaluar la qualitat dels espais verds urbans. Segon, es desenvolupa i implementa RECITAL, una nova eina per avaluar la qualitat dels espais verds urbans. Seguidament, les mesures generades per RECITAL a Barcelona (ES) són utilitzades per analitzar els efectes de la qualitat dels espais verds sobre el seu ús, l’activitat física i el sobrepès/obesitat. Finalment, s’analitzen les associacions de diverses mesures d’espai verd amb factors de risc cardiovascular en un estudi a Philadelphia (EE.UU.). Els resultats d’aquesta tesi suggereixen que tant la qualitat dels espais verds com l’ús de diferents mesures d’espai verd urbà juguen una funció essencial en l’associació entre espais de verd urbà i salut humana. A més, aquesta relació es veu modificada per factors socials, demogràfics, i econòmics.

The ongoing urbanization is leading to an increasing number of people living in urban areas worldwide. Concurrently, epidemiological evidence accumulates regarding the beneficial effects of green space on urban residents' physical and mental health. To date, most of the epidemiological studies of urban greenspaces exposure effects have only focused on the presence (or lack) of urban green, overlooking its quality. However, when looking for a source of inconsistency amongst the findings of the studies of the health benefits of green space exposure, the available literature points towards quality. This thesis aims to evaluate how the association between urban green spaces and human health is impacted by green space quality and the use of different greenspace measures. First, the stage is settled by systematically reviewing the currently available tools to assess the quality of urban green space. Second, the development and implementation of RECITAL, a novel quality assessment tool, is explained. Next, the quality assessment from RECITAL in Barcelona (ES) is used to analyze the role of quality in the association between urban green space and green space use, physical activity, and overweight/obesity. Finally, the associations of different greenspace exposure metrics with cardiovascular risk factors are evaluated and compared in a study based in Philadelphia (US). The results of this thesis suggest that both green space quality and the use of different greenspace measures play an essential role in the association between urban green spaces and human health. Moreover, this relationship is modified by the social, demographic, and economic personal context.

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals