John Bowlby va ser el primer autor que va desenvolupar una teoria sobre l'aferrament i Mary Ainsworth va ser la primera autora en proposar un procediment que permetés avaluar la qualitat de l'aferrament. A partir de les avaluacions que va realitzar Ainsworth, aquesta autora va proposar tres estils principals d'aferrament en la infància: aferrament segur, aferrament insegur evitatiu, i aferrament insegur ambivalent. Diferents autors mantenen que en l'adultesa hi hauria una correspondència amb aquests tres estils d'aferrament infantils gràcies als models interns de treball, que es desenvolupen d'ençà que naixem mitjançant les experiències vinculades a l'aferrament. Aquests models interns de treball tendeixen a ser estables, però es poden modificar. No obstant això, no existeix un consens sobre si l'avaluació dels estils d'aferrament adult hauria de ser abordat des d'una aproximació categòrica o dimensional. Bartholomew i Horowitz (1991) van proposar ajuntar l'aproximació categòrica amb la dimensional, per avaluar l'aferrament de manera més precisa. Partint d'aquesta visió més global, un dels objectius de la present tesi consisteix en determinar quins estils d'aferrament permet diferenciar el Cuestionario de Apego Adulto (CAA, Melero y Cantero, 2008) utilitzant l'Anàlisi Factorial de Mixtures (AFM). També es va voler veure la relació entre els perfils de subjectes avaluats pel CAA amb la vinculació parental, les estratègies cognitiu-emocionals, la intel·ligència, la personalitat i la maduresa psicològica. Els resultats suggereixen que el qüestionari CAA permet diferenciar entre dos perfils d'aferrament, i no entre quatre perfils com havien proposat les autores del qüestionari. En general, aquests dos perfils presenten el patró esperat de relacions amb variables com els trets de personalitat, el tipus de vinculació parental, les estratègies cognitiu-emocionals i la maduresa psicològica. No obstant això, els resultats suggereixen que l'aferrament adult no està relacionat amb la intel·ligència.

John Bowlby fue el primer autor que desarrolló una teoría sobre el apego y Mary Ainsworth fue la primera autora en proponer un procedimiento que permitiera evaluar la calidad del apego. A partir de las evaluaciones que realizó Ainsworth, esta autora propuso tres estilos principales de apego en la infancia: apego seguro, apego inseguro evitativo, y apego inseguro ambivalente. Diversos autores sostienen que en la edad adulta habría una correspondencia con estos tres estilos de apego infantiles gracias a los modelos internos de trabajo, que se desarrollan desde que nacemos a partir de las experiencias vinculadas al apego. Estos modelos internos de trabajo tienden a ser estables, pero pueden modificarse. Sin embargo, no existe un consenso sobre si la evaluación de los estilos de apego adulto debería ser abordada desde una aproximación categórica o dimensional. Bartholomew y Horowitz (1991) propusieron aunar la aproximación categórica con la dimensional, para evaluar el apego de forma más precisa. Partiendo de esta visión más global, uno de los objetivos de la presente tesis consiste en determinar qué estilos de apego permite diferenciar el Cuestionario de Apego Adulto (CAA, Melero y Cantero, 2008) utilizando el Análisis Factorial de Mixturas (AFM). También se quiso ver la relación entre los perfiles de sujetos evaluados por el CAA con la vinculación parental, las estrategias cognitivo-emocionales, la inteligencia, la personalidad y la madurez psicológica. Los resultados sugieren que el cuestionario CAA permite diferenciar entre dos perfiles de apego, y no entre cuatro perfiles como habían propuesto las autoras del cuestionario. En general, estos dos perfiles presentan el patrón esperado de relaciones con variables como los rasgos de personalidad, el tipo de vinculación parental, las estrategias cognitivo-emocionales y la madurez psicológica. Sin embargo, los resultados sugieren que el apego adulto no está relacionado con la inteligencia.

ohn Bowlby was the first author to develop an attachment theory, and Mary Ainsworth was the first author to propose a procedure to assess the quality of attachment. Based on Ainsworth's evaluations, this author proposed three main attachment styles in childhood: secure attachment, avoidant insecure attachment, and ambivalent insecure attachment. Various authors argue that in adulthood there would be a correspondence with these three childhood attachment styles thanks to internal working models, which are developed from the moment we are born from experiences related to attachment. These internal working models tend to be stable, but can be modified. However, there is no consensus on whether the evaluation of adult attachment styles should be approached from a categorical or dimensional approach. Bartholomew and Horowitz (1991) proposed to combine the categorical approach with the dimensional one, to evaluate attachment more precisely. Starting from this more global vision, one of the objectives of this thesis is to determine which attachment styles allows differentiating the Adult Attachment Questionnaire (CAA, Melero & Cantero, 2008) using the Factor Analysis of Mixtures (AFM). Also, I wanted to see the relationship between the profiles of subjects evaluated by the CAA with parental bonding, cognitive-emotional strategies, intelligence, personality and psychological maturity. The results suggest that the CAA questionnaire makes it possible to differentiate between two attachment profiles, and not between four profiles, as the authors of the questionnaire had proposed. In general, these two profiles present the expected pattern of relationships with variables such as personality traits, type of parental bonding, cognitive-emotional strategies, and psychological maturity. However, the results suggest that adult attachment is not related to intelligence.