Els fons extremòfils són capaços de sobreviure sota condicions ambientals que impedeixen la proliferació de la gran majoria d'organismes. Actualment, aquests han estat blanc d'estudis, per la seva potencial biotecnològic per la producció de metabòlits implicats en la resistència en aquests ambients. en el present estudi es van caracteritzar, morfològica i molecularment, 192 aïllats de diferents fonts (mels, vins escumosos, taps de suro, sóls, superfíciesamb biopel·lícules microbianes i origen clínic) amb finalitat d'aclarir la seva taxonomia i posició filogenètica. Els resultats obtinguts van mostrar una gran biodiversitat fúngica obtinguda d'aquests substrats, la majoria amb característiques extremòfils, aquests pertanyents principalment a la divisió Asscomycota, però també amb representants de les divisions Basidiomycota i Mucoromycota, això va permetre la descripció i publicació d'un gran nombre de tàxons nous per a la ciència, els que van ser distribuïts en diverses famílies, gèneres i espècies (més de 30 espècies noves).