En aquesta tesi per compendi de publicacions, a través de sis articles, s’analitza l'accés de la joventut a l'espai públic urbà des d'una perspectiva feminista interseccional. A partir de l'experiència viscuda s'analitza la forma com les diverses identitats (de gènere, sexualitat, ètnia, classe social i edat) condicionen l'accés de la joventut a l'espai públic de Manresa. Amb el desenvolupament d’una nova metodologia per a la recerca sobre les Geografies de la Interseccionalitat, els Mapes de Relleus de l’Experiència, es relacionen tres dimensions: les estructures de poder (la social), l’experiència viscuda (la psicològica) i els llocs (la geogràfica). Aquesta eina permet la recollida de dades sobre interseccionalitat, la seva anàlisi i la seva representació visual aportant també una conceptualització pròpia sobre la teoria de la interseccionalitat. L’anàlisi de les dades a través dels Mapes de Relleus de l’Experiència mostra com les categories es constitueixen mútuament, s’experiencien de forma simultània i com el lloc és un factor essencial per a l’accentuació o atenuació de l’experiència de malestar o benestar. A través del treball empíric realitzat amb trenta-una persones de Manresa amb identitats diverses es mostra com la por, l’heternormativitat i el control social per part de la comunitat són els tres factors més determinants de l’accés a l’espai públic. Al llarg dels diferents treballs, es demostra com una anàlisi interseccional és imprescindible per a la cerca de les causes de les experiències quotidianes d’opressió i de privilegi. També es mostra com les restriccions d’accés a l’espai públic estan íntimament lligades a les relacions que es donen a l’espai privat.

In this article thesis, through six articles, I analyze young people's access to urban public space from a feminist intersectional perspective. Based on the lived experience, the way diverse identities (gender, sexuality, ethnicity, class and age) condition young people's access to public space in Manresa is analyzed. With the development of a new methodology for the research on the Geographies of Intersectionality, the Relief Maps, three dimensions are related: power structures (the social), lived experience (the psychological) and places (the geographical). This tool allows collecting data on intersectionality, their analysis and their visual representation, providing also a conceptualization of intersectionality theory. The analysis of the data through the Relief Maps shows how categories are mutually constituted, simultaneously experienced and how place is an essential element for their accentuation or attenuation of the experience of discomfort or comfort. Through the empirical work conducted with thirty-one young people from Manresa with diverse identities, I show how fear, heteronormativity and social control by the community are the three factors that mainly determine the access to public space. In the different works, it is shown how an intersectional analysis is necessary when looking for the causes of the experiences of oppression and privilege. It also shown how the restrictions of the access to public space are intimately linked to the relations in private space.