La crisi econòmica actual ha fet créixer els nivells de pobresa i privació severa en la nostra societat, posant a prova el vigent sistema de protecció social. En el sistema espanyol de protecció social, l’últim esglaó el conforma el conjunt de rendes mínimes d’inserció de les comunitats autònomes. La tesi analitza dos elements d’aquest sistema de rendes mínimes, centrant l’atenció en el cas català: a) fins a quin punt aquest permet lluitar contra la privació i b) el seu component d’activació. La tesi conclou que una major generositat en la dotació econòmica de la vigent Renda Mínima d’Inserció (RMI) catalana permetria reduir els nivells de privació en les llars que registren una pobresa severa. La tesi conclou també que els itineraris d’inserció laboral de la RMI haurien d’adaptar-se a tres perfils de beneficiari: cronicificat, social i laboral

The current economic crisis has increased severe poverty as well as severe deprivation levels in our society, putting under stress the existing social protection system. In the Spanish system of social protection, the very last resource consists of the regional minimum insertion schemes (MIS). The thesis examines two key elements of the MIS, focusing on the Catalan programme: a) the extent to which they can fight against deprivation and b) the role played by activation measures. The thesis concludes that greater generosity in the funding of the current Catalan Minimum Insertion Income scheme (RMI) would reduce in the levels of deprivation in households characterized by severe poverty. The thesis also concludes that the insertion pathways of the RMI should be adapted to three beneficiary profiles: chronic, social and unemployed