Documentaries are translated using different audiovisual translation (AVT) modes. In Spain, the most commonly used AVT mode is dubbing (off-screen dubbing of the narrator's voice plus voice-over of the others). However, subtitling is becoming an increasingly frequent alternative. This is a case study to compare the dubbed and subtitled translations into Spanish of a portrait/historical documentary shot in English language. The three translation modes analysed are feasible, being able to solve synchrony and adjustment issues; however, in terms of maintaining the registry and tone of the source, both subtitles and voice-over are less accurate than off-screen dubbing. As subtitling results in a lower loss of semantic information than expected, it is a valid mode to be used when translating documentaries. This is mostly due to the high density of subtitles. Thus, hypothetically, the global perception of the target text might be improved if subtitles were reduced in those cases when loss of information is compensated via other channels (i.e. visual and acoustic non-verbal).

Para la traducción de documentales se emplean diversas modalidades de traducción audiovisual; en el caso español, se tiende al doblaje (doblaje en off del narrador y voces superpuestas de las intervenciones), pero es cada vez más habitual el uso alternativo de subtítulos. Mediante un estudio de caso, se comparan las dos versiones españolas (doblada y subtitulada) de un documental en inglés de temática histórica-biográfica. Las tres modalidades estudiadas son viables, capaces de resolver problemas de sincronía y ajuste, aunque ni en los subtítulos ni en las voces superpuestas se transmiten fielmente el registro y tono del original. La pérdida de información semántica del subtitulado es reducida; y es, por tanto, una opción válida para la traducción de documentales; ello se debe sobre todo a la densidad del subtitulado. Se plantea como hipótesis que la percepción global del texto meta podría mejorar si se redujeran los subtítulos cuando la pérdida de información se compensa mediante otros canales (i.e. visual y acústico no verbal).

Per a la traducció de documentals es fan servir diverses modalitats de traducció audiovisual; en el cas espanyol, es tendeix al doblatge (doblatge en off del narrador i veus superposades de les intervencions), però és cada vegada més habitual l'ús alternatiu de subtítols. Mitjançant un estudi de cas, es comparen les dues versions espanyoles (doblada i subtitulada) d'un documental en anglès de temàtica històrica-biogràfica. Les tres modalitats estudiades són viables, capaces de resoldre problemes de sincronia i ajust, encara que ni en els subtítols ni en les veus superposades es transmeten fidelment el registre i to de l'original. La pèrdua d'informació semàntica del subtitulat és reduïda; i és, per tant, una opció vàlida per a la traducció de documentals; això es deu sobretot a la densitat del subtitulat. Es planteja com a hipòtesi que la percepció global del text meta podria millorar si es reduïssin els subtítols quan la pèrdua d'informació es compensa mitjançant altres canals (i.e. visual i acústic no verbal).