Resum La construcció del paisatge literari està vinculada a la consolidació de la identitat nacional a través d’un mecanisme de difusió de l’imaginari col·lectiu en què un grup social determinat s’identifica com a poble o entitat social. Enric Valor i Vives estima no sols el paisatge del territori que el va veure créixer, sinó també, l’espai on un grapat d’homes treballen i viuen, amb les seues tradicions, la seua llengua i la seua història. Aquest treball final de grau pretén analitzar la simbologia que Enric Valor li dona al paisatge i es fa a través d’una de les seues obres menys conegudes com és el recull de contes Narracions perennes (2000). Es destacarà com els diferents elements naturals i territorials, com ara, muntanyes, rius, camps o pobles es transformen en metàfores de conflictes interiors i col·lectius. A través d’un estudi detallat, es buscarà entendre com el paisatge reflecteix no només les dinàmiques personals dels protagonistes, sinó també les tensions entre tradició i modernitat, entre l’individu i la col·lectivitat, i entre la conservació de la identitat i la transformació social. S’analitzaran les diverses maneres en què el paisatge es converteix en un element narratiu capaç de transmetre una visió de la realitat social, històrica i emocional dels personatges, alhora que permet l’esclat de significats universals relacionats amb la condició humana.

9