La creativitat i la imaginació són conceptes que sovint assignem a persones amb interessos artístics i, concretament, als nens. És cert que hi ha persones que desenvolupen gustos i aficions més artístiques que d'altres, suposo que degut a factors com la personalitat i els gustos, l'entorn, la societat, etc. I éssers tan innocents i curiosos com els nens, que estan descobrint el món que els envolta, tendeixen a explorar i utilitzar més aquestes característiques. Des de ben petita he format part d'aquest grup de persones amb interessos artístics i sempre he sigut una persona molt creativa. La meva mare sempre va animar-me a explorar aquests interessos, sense aquesta empenta potser no estaria ara mateix aquí. Mai li havia donat importància a aquest fet perquè tenia assumit que cada persona era com era i que al món hi havia d'haver persones amb interessos ben diferents. Continuo mantenint aquesta idea, però amb el temps i les experiències, he entès que algú amb interessos científics pot ser alhora una persona molt creativa. Crec que la creativitat i la imaginació no han de relacionar-se directa i exclusivament amb l'art. Aquests conceptes ens acompanyen i ens poden ser molt útils durant qualsevol moment de la nostra vida. Per tant, si considerem als nens com una font infinita d'imaginació i creativitat, en quin punt aquesta desapareix? És natural que durant el seu creixement descobreixin i escullin el que els agrada, però des d'aquest punt, per què alguns nens perden pràcticament tota aquesta creativitat?

Creativity and imagination are concepts that we often assign to people with artistic interests, and specifically to children. It's true that there're people who develop more artistic tastes and hobbies than others, I suppose due to factors such as personality and tastes, environment, society, etc. And beings as innocent and curious as children, who are discovering the world around them, tend to explore and use these features more than adults. From a very young age I've been part of this group of people with artistic interests and I've always been a very creative person. My mother always encouraged me to explore these interests, without that push I might not be here right now. I had never given importance to this fact because I'd assumed that each person was the way he was and that there must be people in the world with very different interests. I still hold this idea, but with time and experiences, I've understood that someone with scientific interests can also be a very creative person. I believe that creativity and imagination don't have to be directly and exclusively related to art. These concepts accompany us and can be very useful during any moment of our lives. So, if we consider children as an infinite source of imagination and creativity, at what point does it disappear? It's natural for them to discover and choose what they like as they grow, but from that point on, why do some kids pretty much lose all that creativity?