Este trabajo consiste al determinar si los niveles de ferritina sérica durante el embarazo determinan la incidencia de la depresión puerperal. Por las características de los datos, es necesario un proceso de preparación de las variables complejo, puesto que son datos recogidos por la práctica clínica habitual a trabas del Sistema de Información para el desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Utilizando los datos de este proyecto se ha realizado una análisis cumplido y muy estructurado para profundizar en diferentes tipos de análisis en el ámbito de la bioestadística clínica. Los métodos en los que se ha profundizado a lo largo del trabajo son: el análisis de regresión logística y el análisis de regresión logística con efectos mixtas, entre otras técnicas para describir los datos y la relación que hay entre las diferentes variables. De estos análisis se concluye que el hecho de tener antecedentes de depresión o ansiedad es un factor de riesgo para la depresión puesto parte y el hecho de hacer lactancia materna es un factor protector. En los embarazos con déficit de ferritina la probabilidad de tener depresión puesto parte es más elevada pero no en todos los modelos analizados esta diferencia ha estado significativa.

Aquest treball consisteix en determinar si els nivells de ferritina sèrica durant l'embaràs determinen la incidència de la depressió puerperal. Per les característiques de les dades, és necessari un procés de preparació de les variables complex, ja que són dades recollides per la pràctica clínica habitual a traves del Sistema d'Informació per al desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP). Utilitzant les dades d'aquest projecte s'ha realitzat una anàlisis complert i ben estructurat per tal d'aprofundir en diferents tipus d'anàlisis en l'àmbit de la bioestadística clínica. Els mètodes en els que s'ha aprofundit al llarg del treball són: l'anàlisi de regressió logística i l'anàlisi de regressió logística amb efectes mixtes, entre altres tècniques per descriure les dades i la relació que hi ha entre les diferents variables. D'aquestes anàlisis es conclou que el fet de tenir antecedents de depressió o ansietat és un factor de risc per a la depressió post part i el fet de fer lactància materna és un factor protector. En els embarassos amb dèficit de ferritina la probabilitat de tenir depressió post part és més elevada però no en tots els models analitzats aquesta diferència ha estat significativa.

The aim of this work is to determine if serum ferritin levels influence on the incidence of postpartum depression. Due to the characteristics of the data, a computationally complex process of preparing variables has been necessary, as these are data collected by routine clinical practice through the Information System for Research in Primary Care (SIDIAP). Using the data from this work, a complete and well-structured analysis is carried out to explore into different types of analysis in the field of clinical biostatistics. Some of the analyzes used throughout the work are: logistic regression analysis, mixed logistic regression analysis and other techniques to describe the data and the relationship that exists between the different variables. From these analyzes it is concluded that having a history of depression or anxiety is a risk factor for postpartum depression and breastfeeding is a protective factor. In pregnancies with ferritin deficiency the probability of having postpartum depression is higher but not in all the models performed this difference has been significant.