L’aparició de malalties zoonòtiques emergents, la resistència als antimicrobians, el canvi climàtic, l’augment de la població mundial, la seguretat alimentària ... Aquests són alguns dels principals reptes als quals s’haurà d’enfrontar la humanitat en els pròxims anys i la ramaderia juga un paper clau en tots ells. Vivim un moment on la ramaderia intensiva està a l’epicentre de l’atenció mediàtica, no només per les problemàtiques citades anteriorment, sinó també per l’augment en la demanda en benestar animal i el creixement de noves tendències alimentàries com el vegetarianisme i el veganisme. Així doncs, la ramaderia intensiva es troba en un veritable punt d’inflexió. Està clar que no serà senzill abordar tots aquests reptes i que serà necessari ajustar el sistema productiu actual, però més que com un problema això hauria de ser vist com una oportunitat per millorar, i aconseguir així, un model productiu sostenible que tingui futur. En aquesta línia, aquest treball busca trobar alguna alternativa a les mesures utilitzades actualment per abordar el problema de l’estrès en ramaderia intensiva. Per fer-ho però, primer és necessari conèixer tots els mecanismes i elements involucrats en l’estrès, i la interacció entre aquests. Només d’aquesta manera, amb un enfoc holístic i multidisciplinari del problema, és possible trobar solucions eficaces i sostenibles a llarg termini.