Aquest article recorre els moments més importants de la relació biogràfica i d’amistat entre els poetes J. V. Foix i Gabriel Ferrater per centrar-se en el que es podria considerar la seva culminació: el poema que Foix va escriure després de la mort del seu amic l’estiu de 1973 al Port de la Selva. En concret, l’estudi proposa una interpretació del que Foix va aconseguir amb els canvis que va fer, en les diverses versions que s’han conservat del text, en els famosos dos versos que tanquen el poema tot mirant d’objectivar, a partir de l’anàlisi de les seves repercussions en la rima, la prosòdia i el ritme, allò que el magistral do poètic del poeta de Sarrià va saber plasmar de forma absolutament intuïtiva.

This article traces the most crucial moments in the biographical relationship and friendship between poets J.V. Foix and Gabriel Ferrater focusing on what could be considered its culmination: the poem that Foix wrote after the death of his friend in the summer of 1973 at Port de la Selva. Specifically, the study proposes an interpretation of what Foix achieved with the changes he made, in the various versions of the text that have been preserved, in the famous two verses that close the poem while trying to objectify, from the analysis of its repercussions on rhyme, prosody and rhythm, what the masterful poetic gift of the poet of Sarrià knew how to write in an absolutely intuitive way.

Aquesta glossa s’ha realitzat en el marc del Grup de Recerca Consolidat 2017 SGR 599 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya.