La fotogrametría es una disciplina que permite digitalizar objetos de una manera bastante automatizada y a un coste razonable en comparación con otros sistemas de digitalización. Hace años que esta técnica se aplica en el ámbito del patrimonio, sobre todo para su documentación, pero también como una herramienta para la obtención de ortofotografías, de reproducciones o para obtener modelos de base para hacer restauraciones y recreaciones virtuales, entre otros usos. Las posibles aplicaciones directas para los profesionales de la conservaciónrestauración son muy interesantes y con este artículo se pretende mostrar casos prácticos que puedan ayudar a difundir su normalización en diversos procesos del trabajo.

La fotogrametria és una disciplina que permet digitalitzar objectes d’una manera bastant automatitzada i a un cost raonable en comparació amb altres sistemes de digitalització. Fa anys que aquesta tècnica s’aplica en l’àmbit del patrimoni, sobretot per a la seva documentació, però també com una eina per a l’obtenció d’ortofotografies,de reproduccions o per obtenir models de base per fer restauracions i recreacions virtuals, entre altres usos. Les possibles aplicacions directes per als professionals de la conservació-restauració són molt interessants i amb aquest article es pretén mostrar casos pràctics que puguin ajudar a difondre la seva normalització en diversos processos de treball.

Photogrammetry is a discipline which allows objects to be scanned in a fairly automated way and at a reasonable cost compared to other scanning methods. For some years this technique has been employed in the field of cultural heritage, especially for purposes of documentation, but also as a tool to produce orthophotographs, replicas or to obtain base models to make virtual restorations and recreations, among other uses. The direct applications possible are of great interest to professionals in preservation-restoration and this paper presents case studies which may help to propagate its standardisation in various work processes.