La delimitació oficial de les zones de muntanya d'Espanya es desenvolupa en el marc comunitari europeu, i té per objecte la identificació d'aquells territoris que siguin susceptibles a rebre compensacions (indemnitzacions compensatòries), justificades per les limitacions existents a l'hora de desenvolupar-hi una activitat agrària que esdevingui competitiva en el mercat lliure. La normativa està continguda principalment en la Directriu 75/268/CEE del Consell, sobre l'agricultura de muntanya i determinades zones desafavorides, i en els seus desenvolupaments posteriors. En l'article 3 de l'esmentada directriu s'estableix la relació de zones desafavorides en base a la naturalesa de la limitació, fent distinció entre tres categories: zona desafavorida de muntanya, zona desafavorida amb risc de despoblament i zona desafavorida per dificultats específiques (mapa 1).