La autenticación del aceite de oliva y su adulteración con aceites de menor calidad sigue siendo un serio problema en la industria oleícola ya que los fraudes se siguen cometiendo. Los actuales métodos que se emplean para detectar estas adulteraciones requieren pasos previos complicados consumiendo una gran cantidad de tiempo y dinero. A demás, es preciso que los realice personal cualificado. Por eso, existe una necesidad urgente de investigar sobre métodos más simples, baratos y rápidos. En el presente trabajo se ha investigado el potencial de cuatro métodos de distintos para la autenticación del aceite de oliva virgen extra; tres espectroscópicos (Raman, Brillouin y luminiscencia) y uno térmico a través de la conductividad térmica. Se utilizó aceite de oliva virgen extra y muestras del mismo adulterado con otros aceites (aceite de orujo, girasol, girasol alto oleico, maíz y mezcla de soja y nuez). En ninguno de ellos las muestras requieren ningún tipo de preparación previa lo cual es una gran ventaja. La espectroscopia Raman y la luminiscencia resultan ser unos métodos simples y eficaces adecuados para los test in-situ. Contrariamente, la espectroscopia Brillouin y la conductividad térmica no resultan ser buenos métodos para la autenticación del AOVE.

L'autenticació de l'oli d'oliva i la seva adulteració amb olis de pitjor qualitat segueix sent un seriós problema en la indústria oleícola ja que els fraus encara es duen a terme. Els actuals mètodes que s'empren per detectar aquestes adulteracions requereixen passos previs complicats i consumeixen una gran quantitat de temps i diners. A més, cal que els faci personal qualificat. Per això, existeix una urgent necessitat d'investigar sobre mètodes més simples, barats i ràpids. En el present treball s'ha investigat el potencial de quatre mètodes diferents per a l'autenticació de l'oli d'oliva verge extra; tres òptics (espectroscòpia Raman, luminescència i espectroscòpia Brillouin) i un tèrmic a través de la conductivitat. Es va utilitzar oli d'oliva verge extra i mostres del mateix adulterat amb altres olis (oli d'orujo, gira-sol, gira-sol alt oleic, blat de moro i barreja de soja i nou). En cap d'ells les mostres requereixen cap tipus de preparació prèvia la qual cosa és un gran avantatge. L'espectroscòpia Raman i la luminescència resulten ser uns mètodes simples i eficaços adequats per als test in-situ. Contràriament, l'espectroscòpia Brillouin i la conductivitat tèrmica no resulten ser bons mètodes per a l'autenticació de l'AOVE.

The authentication of olive oil and its adulteration with cheaper oils is still a serious problem in the olive oil industry as frauds continue to be committed. The current methods used to detect such adulterations require complicated previous steps, consuming time and money. In addition, these techniques must be done by qualified staff. Therefore, there is an urgent need to investigate simpler, cheaper and faster methods. In the present work, the potential of four different methods for the authentication of extra virgin olive oil has been investigated; three optics (Raman spectroscopy, luminescence and Brillouin spectroscopy) and a thermal one through conductivity. Extra virgin olive oil and samples of the same adulterated with other oils (pomace oil, sunflower oil, high oleic sunflower, corn and soybean and walnut mixture) were used. In none of them the samples require any kind of prior preparation, which is a great advantage. Raman spectroscopy and luminescence turn out to be simple and effective methods suitable for in-situ tests. Conversely, Brillouin spectroscopy and thermal conductivity are not good methods for EVOO authentication.