This paper proposes an analysis of writing as a system for communication, since its origins, in terms of its uses and socio-cultural context. We shall also look to review and comment on the way in which it has evolved in time and space and its primordial domains for expression. Likewise, we shall look at the current state of affairs with respect to graphic communication, which includes the alphabet, logographic systems and symbols. From a more global point of view, the relationship between the concept of writing and the concept of civilisation is studied and two dimensions are set out: the oral culture and the written culture.

Aquest assaig proposa una anàlisi de l’escriptura com a sistema de comunicació, des dels seus orígens, amb relació als usos i al seu context sociocultural. També dedica un espai a repassar i comentar com evoluciona en l’espai i en el temps, i quins són els seus àmbits d’expressió primordials. D’altra banda, fa una aproximació a l’estat actual de la comunicació gràfica, en què conviuen l’alfabet, els sistemes logogràfics i els símbols. Des d’una òptica més global, s’hi estudia la relació del concepte d’escriptura amb el concepte de civilització, alhora que es delimiten dues dimensions: la cultura oral i la cultura escrita.