L'obra literària de l'escriptor Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 ¿ 2008) no es pot deslligar de conceptes com alienació, identitat, desintegració, mimetisme o alteritat; conceptes que es troben en el rerefons de les bases estètiques sobre les quals l¿autor bastí la seva obra. Partint de la concepció i de l'ús que Palau oferí d'aquestes idees, el present article analitza com es van materialitzar aquests conceptes en la pràctica creativa de l¿autor. En alguns dels textos més significatius de la seva obra poètica, recollida sota el títol Poemes de l'Alquimista, Palau i Fabre es basà en textos d'altres autors, amb els quals passà a identificar-se, per tal de crear noves composicions literàries. Per tant, a través de l'anàlisi d¿aquests textos podrem evidenciar les correlacions entre les diverses maneres d'investigar sobre la pròpia individualitat i la possibilitat d'arribar a la definició de la complexió de la identitat.