“El present és la clau del passat”. James Hutton (1788), amb aquesta prou coneguda asserció uniformista, posà els fonaments pel desenvolupament de la investigació geològica moderna des de la perspectiva actualista. L’estratigrafia es val d’aquest principi per interpretar l’origen de les formacions geològiques a partir de l’observació de processos i geometries actuals i subactuals. Alhora, la geomorfologia estudia els processos afaiçonadors del relleu per conèixer l’origen i l’evolució del paisatge actual. Conceptualment, aquesta Tesi se situa a cavall entre l’estratigrafia i la geomorfologia amb l’objectiu general de reconèixer el per què i el com de la variabilitat morfosedimentària dels marges continentals passius silicoclàstics a llarg termini. Per atènyer aquest objectiu adoptem la hipòtesi de partida següent: la variabilitat morfològica dels marges continentals silicoclàstics passius pot ésser classificada per categories de forma objectiva i sistemàtica. Les diferències morfològiques observades responen principalment a l’acció d’uns pocs processos sedimentaris claus. Els mètodes i conceptes emprats en aquesta Tesi són propis de la hidrodinàmica i la sedimentologia. L’observació detallada de la morfologia i l’estratigrafia dels marges continentals, junt amb l’estudi dels processos hidrodinàmics que les han generades i l’anàlisi de la variabilitat espaciotemporal de les condicions ambientals en què s’han format, permet establir lleis de transport geomòrfic, altrament dites lleis de la morfodinàmica. En els successius capítols d’aquesta Tesi abordem aquests aspectes mitjançant l’anàlisi de dades geofísiques de reconeixement del fons i del subsòl marins, amb un especial èmfasi en les xarxes de drenatge del talús continental i la conca profunda. Els resultats d’aquesta anàlisi se sintetitzen en el plantejament d’un model morfodinàmic predictiu sobre la forma del perfil longitudinal dels canyons submarins. Aquest model dóna peu a discutir sobre transitorietat i equilibri en les formes de drenatge observades a les dades geofísiques considerades. Així doncs, en aquest treball advoquem per la complementarietat i interdependència de les anàlisis observacionals i la modelització basada en la formulació teòrica de processos. Els principals resultats obtinguts en aquest treball demostren la possibilitat d’extreure informació sobre l’evolució de les conques sedimentàries a partir de l’estudi de les seves morfologies, tan modernes com relictes i fòssils, i indiquen la necessitat d’entendre els canyons submarins com a sistemes capaços d’evolucionar a partir de mecanismes netament deposicionals, a més dels mecanismes erosius ja prou coneguts. Aquests resultats es poden traduir en una millora de les prediccions estratigràfiques al talús continental, en un millor coneixement de la distribució de reservoris sedimentaris d’hidrocarburs o aigua en aquests ambients, i a replantejar els models establerts sobre el desenvolupament dels canyons submarins a escala global

Aquesta Tesi ha estat realitzada al Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, dins el Grup de Recerca en Geociències Marines amb reconeixement de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat (refs. 2001SGR-00076 i 2009 SGR 1305). Durant el període d’elaboració de la Tesi el doctorand ha gaudit d’una beca predoctoral de Formación de Profesorado Universitario (FPU) del Ministerio de Educación y Ciencia (ref. AP2002-1012), d’una Beca de Col∙laboració en Projectes de Recerca de la UB (projecte TRANSFER, ref. 037058) i de contractes com a ajudant d’investigació en els projectes HERMES (ref. GOCE-CT-2005-511234-1), HERMIONE (EC Contract 226354) i GRACCIE-CONSOLIDER (ref. CSD2007-00067). L’estada que el doctorand realitzà a la Universitat de Duke (Carolina del Nord, Estats Units d’Amèrica) fou finançada pel Ministerio de Educación y Ciencia dins el programa Estancias Breves associat a la beca FPU (ref. AP2002-1012). Altres beques que el doctorand ha rebut per realitzar estades breus i assistir a congressos han estat concedides per la European Science Foundation (refs. 69103 i 04052007), per l’American Geophysical Union (ref. ER88585) i per la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona a través del programa d’Ajuts a la Recerca de la Comissió de Recerca de la Facultat. A més dels projectes esmentats anteriorment, la recerca que es presenta en aquesta Tesi ha estat finançada pels projectes COSTA (ref. EVK3-1999-00028), EUROSTRATAFORM (ref. EVK3-CT-2002-00079), EURODELTA (ref. EVK3-CT-2002-1020001), EURODOM (ref. HPRN-CT-2002-00212), PRODELTA (ref. REN2002-02323), WEST-MED (ref. REN2002-11216-E MAR), TopoMed (ref. CGL2008-03474-E/BTE), SPACOMA (ref. REN2002-11217-E MAR), EUROMARGINS (ref. ERAS-CT-2003-980409) d’ESF-EUROCORES, U.S. National Science Foundation (ref. OCE-04-05515), PROMETEO-2 (ref. CTM2007-66316-C02-01/MAR), EDINSED3D (ref. CTM2007-64880/MAR) i DOS MARES (ref. CTM2010-21810-C03-01/MAR)

181 pages.-- Memòria de tesi doctoral presentada per David Amblàs i Novellas per optar al grau de Doctor en Ciències de la Terra de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), realitzada sota la direcció del Dr. Miquel Canals i Artigas i del Dr. Roger Urgelés i Esclasans de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)

Peer Reviewed