Un aspecte de gran interès en l'estudi dels consolats ultramarins a l'edat mitjana és la relació existent entre consolats catalans i consolats mallorquins. Fins ara, l'atenció dels investigadors s'ha centrat en el conflicte que enfrontà la ciutat de Barcelona i els reis d'Aragó amb els monarques mallorquins arran de l'establiment que feren aquests últims d'un seguit de consolats arreu de la Mediterrània. No ha despertat gaire interès, en canvi, el que suposà la fi dels consolats mallorquins; i, això, malgrat que la incorporació de l'element mallorquí es demostrà transcendental en el desenvolupament futur d'alguns consolats catalans. Un exemple molt il·lustratiu del que succeí en certs casos després de la liquidació dels consolats mallorquins és el de Pera i Constantinoble. La penetració comercial mallorquina en els mercats de la Romania explica l'existència d'un consolat encarregat de vetllar pels interessos dels súbdits del monarca mallorquí a la regió. Passat el petit regne sota la jurisdicció del rei d'Aragó, el pes de l'element mallorquí fou decisiu per al desenvolupament del consolat català a Pera i a Constantinoble, tant per la influència dels mallorquins com a grup de pressió com per la combinació de la seva herència consular amb la catalana. Potser aquest fet pot contribuir a explicar certs trets que el van caracteritzar durant la segona meitat del segle xrv i la primera del XV com també el dualisme que existia a l'entorn de Pera i de Constantinoble.

Aquest treball s'emmarca dins del projecte PB97-1145 del MEC (El Mediterráneo medieval desde el observatorio de la Corona de Aragón. Conflictividad e intercambios económicos) dirigit per M. Teresa Ferrer i Mallol, i ha estat realitzat gràcies a una beca del subprograma de Promoción General del Conocimiento (MEC) (Convocatòria BOE 30-09-98) FP98 46744727.

Peer reviewed