(ES) La realidad de Barcelona en los siglos de la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (siglos XIII-XV) quedó marcada por las guerras. Tenemos un conocimiento descriptivo de los diversos conflictos ocu- rridos en el entorno a Barcelona, pero no hay una tradición historiográfica que establezca las relaciones entre la guerra, la ciudad y sus estructuras políticas y socioeconómicas. Esta comunicación pretende ser una propuesta orientativa de diversos ejes de investigación que puedan establecer una comprensión más completa e integradora de este periodo de la historia de la ciudad. Durante toda la Edad Media, Barcelona fue un centro urbano de gran importancia para el control del territorio catalán, tanto por su papel de encrucijada de comunicaciones como por sus infraestructuras defensivas y sus capacidades de reclutamiento, financiación, etcétera, adaptadas a sus necesidades políticas y militares. En los momentos de conflicto, su condición de centro de producción y redistribución de bienes podía reorientarse al servicio de la guerra, que podía resultar un importante factor de atracción de capitales a través de actividades como la construcción naval o la fabricación y el comercio de armamento. La ciudad, además, atraía población flotante que aportaba potencial humano a la lucha y también centralizaba una potente maquinaria fiscal y financiera creada, en buena medida, para satisfacer los gastos militares. El control de todos estos factores estratégicos (población, producción, mercado, impuestos) permitió al municipio barcelonés negociar con el rey en condiciones ventajosas, promocionando su creciente protagonismo en la política de la Corona de Aragón. Barcelona constituyó, pues, un claro ejemplo de ciudad integrada en redes de interacción política, socioeconómica y militar, tanto locales como regionales e internacionales. Y esta inserción se convirtió en un elemento principal en el establecimiento de relaciones de poder entre la ciudad y su entorno en el Mediterráneo bajomedieval.

(CAT) La realitat de Barcelona en els segles de l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó (segles XIII-XV) va quedar marcada per les guerres. Tenim un coneixement descriptiu dels diversos conflictes esdevin- guts en l’entorn de Barcelona, però no hi ha una tradició historiogràfica que estableixi les relacions entre la guerra, la ciutat i les seves estructures polítiques i socioeconòmiques. Aquesta comunicació pre- tén ser una proposta orientativa de diversos eixos de recerca que puguin establir una comprensió més completa i integradora d’aquest període de la història de la ciutat. Durant tota l’Edat Mitjana, Barcelona fou un centre urbà de gran importància per al control del territori català, tant pel seu paper de cruïlla de comunicacions com per les seves infraestructures defensives i les seves capacitats de reclutament, finan- çament, etcètera, adaptades a les seves necessitats polítiques i militars. En els moments de conflicte, la seva condició de centre de producció i redistribució de béns podia reorientar-se al servei de la guerra, que podia resultar un important factor d’atracció de capitals a través d’activitats com la construcció naval o la fabricació i el comerç d’armament. La ciutat, a més, atreia població flotant que aportava el potencial humà a la lluita i també centralitzava una potent maquinària fiscal i financera creada, en bona mesura, per a satisfer les despeses militars. El control de tots aquests factors estratègics (població, producció, mercat, impostos) va permetre al municipi barceloní de negociar amb el rei en condicions avantatjoses, promocionant el seu creixent protagonisme en la política de la Corona d’Aragó. Barcelona va constituir, doncs, un clar exemple de ciutat integrada en xarxes d’interacció política, socioeconòmica i militar, tant locals com regionals i internacionals. I aquesta inserció esdevingué un element principal en l’establiment de relacions de poder entre la ciutat i el seu entorn a la Mediterrània baixmedieval

Aquest treball s’inscriu en el marc del projecte de recerca aprovat i finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència titulat La Corona d’Aragó a la Mediterrània medieval: pont entre cultures, mediadora entre Cristiandad i Islam. (HUM2007-61131) i compta igualment amb el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu

XI Congrés d’Història de Barcelona – La ciutat en xarxa Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona 1-3 de desembre de 2009

Peer reviewed