(ES) A pesar de su enorme riqueza, el estudio de la correspondencia municipal de Barcelona todavía no ha sido abordada de forma sistemática. Sin embargo, cuando menos a partir de 1433, año a partir del cual la fuente se conserva de forma casi ininterrumpida, su examen detallado permite profundizar en diversos aspectos centrales del ejercicio del poder desplegado por el consejo barcelonés: la gestión de ciertos dominios, villas o lugares de los cuales era señor, la capitalidad política sobre el principado de Cataluña, las negociaciones con la monarquía propia o los tratos con autoridades extranjeras. Todos ellos conformaban los vectores en torno a los cuales se tejía una compleja red de relaciones que implicaba, primordialmente, los sectores poderosos de la oligarquía urbana, pero también el resto de ciudadanos y vecinos de Barcelona, al mismo tiempo que situaba el nombre de la misma ciudad en la órbita de muchas otras redes en las cuales no ocupaba una posición central. Esta comunicación observa la trayectoria histórica de esos diversos ámbitos de poder a través del análisis de las cartas enviadas por el consejo municipal entre el año mencionado de 1433 y mediados de siglo XVI, realizando ocho catas bienales completas (1433-1434, 1449-1450, 1462-1463, 1484-1485, 1500-1501, 1520-1521, 1535-1536, 1549-1550). Los resultados, por una parte, servirán para conocer cómo se fueron modificando los intereses y la posición política y económica de la ciudad durante el periodo seleccionado, mientras que, por la otra, posibilitarán la valoración geoestadística de la evolución de su red de relaciones mediante la estimación exacta de las misivas enviadas a diferentes lugares de Cataluña, la península Ibérica, el Mediterráneo y la Europa atlántica. Finalmente, el contraste con otros estudios pioneros sobre la correspondencia municipal tardomedieval realizados en algunas ciudades hispánicas y germánicas permite realizar comparaciones sobre el funcionamiento de aquella herramienta de comunicación epistolar en el contexto europeo.

(CAT) Malgrat la seua enorme riquesa, l’estudi de la correspondència municipal de Barcelona encara no ha estat abordat de forma sistemàtica. Tanmateix, si més no a partir de 1433, any a partir del qual la font es conserva de forma gairebé ininterrompuda, el seu examen detallat permet d’aprofundir en diversos aspectes centrals de l’exercici del poder desplegat pel consell barceloní: la gestió de certs dominis, viles o llocs dels quals n’era senyor, la capitalitat política sobre el principat de Catalunya, les negociacions amb la monarquia pròpia o els tractes amb autoritats estrangeres. Tots ells conformaven els vectors a l’entorn dels quals es teixia una complexa xarxa de relacions que implicava, primordialment, els sectors poderosos de l’oligarquia urbana, però també la resta de ciutadans i veïns de Barcelona, alhora que situava el nom de la mateixa ciutat en l’òrbita de moltes altres xarxes en les quals no ocupava un lloc central. Aquesta comunicació observa la trajectòria històrica d’aquests diversos àmbits de poder a través de l’anàlisi de les cartes enviades pel consell municipal entre l’any esmentat de 1433 i mitjan segle XVI, bo i realitzant vuit cates biennals completes (1433-1434, 1449-1450, 1462-1463, 1484-1485, 1500-1501, 1520-1521, 1535-1536, 1549-1550). Els resultats, d’una banda, serviran per conèixer com s’anaren modificant els interessos i la posició política i econòmica de la ciutat durant el període seleccionat, mentre que, de l’altra, possibilitaran la valoració geoestadística de l’evolució de la seua xarxa de relacions mitjançant l’estimació exacta de les missives trameses a diferents llocs de Catalunya, la península Ibèrica, la Mediterrània i l’Europa atlàntica. Finalment, el contrast amb d’altres estudis pioners sobre la correspondència municipal tardomedieval realitzats en algunes ciutats hispàniques i germàniques permet de realitzar comparacions sobre el funcionament d’aquella eina de comunicació epistolar en el context europeu.

XI Congrés d’Història de Barcelona – La ciutat en xarxa Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona 1-3 de desembre de 2009

Peer reviewed