En fer un breu repas dels treballs publicats en època recent a les revistes especialitzades etnomusicològiques ens adonem de seguida de la gran diversificació d'interessos que reflecteix l'actual investigació. Al costat de tematiques que posseeixen ja una s61ida tradició en la disciplina com, per exemple, l'anàlisi formal, l'oralitat, l'estudi dels instruments musicals (organologia) o la baladística, no hi manquen pas estudis centrats en les músiques populars, tal com es presenten en les societats postindustrials, en els paisatges sonors, en els pracessos de transculturació i globalització en els quals la música constitueix també un poderós agent actiu, etc. La vida musical dels àmbits rurals o de societats de dimensions reduïdes que encara es puguin trabar més o menys al marge de la civilització occidental, continua interessant a l'etnomusicòleg, però aquest també s'ha deixat seduir per l'interés de conéixer la dinamica de les practiques musicals a les grans ciutats, en els nostres conservatoris o en la relació que podem establir entre música i els mitjans de comunicació actuals. Evidentment, els objectius de l'etnomusicologia contemporania ja no són els mateixos de quan s'anomenava "musicologia comparada"

Peer reviewed