D'ençà el restabliment de la Generalitat de Catalunya (980) en el marc de l'anomenat Estat de les Autonomies que fixa la Constitució Espanyola de 1978, el Mediterrani ha estat un referent, de primer ordre, en els discursos i en les argumentacions de bona part de la classe política catalana. Aquest interès no és nou ; com és ben conegut, ja en el segle XIX i, especialment, en les primeres dècades del seglel XX, les reflexions, comentaris, estudis i iniciatives foren moltes en aquests mateix sentit. Aquest breu treball vol presentar aquest aspecte i, sobretot, com aquesta preocupació va dur a l'Alguer a diversos estudiosos catalans a l'inici dels anys vint per tal de cercar dades etnogràfiques i lingüístiques, iniciativa que volia aconseguir confirmar els lligams amb la Mediterrània i ratificar la presència i herència històriques catalanes en diversos territoris, com l'Alguer.

Peer reviewed