Downloads provided by UsageCounts
handle: 10261/63008
(CAT) Potser per a alguns aquest suport últim a les tesis neolamarckianes il·lustre millor que res en quina mesura Kropotkin és un cas més de la manera com preocupacions extracientífiques porten algunes ments privilegiades a incórrer en errors greus. Aquesta és una manera de veure les coses no sols simplista, sinó bàsicament errònia: es tracta d’un anacronisme. L’anarquisme de Kropotkin no el va portar a sostenir idees pelegrines, sinó a defensar plantejaments àmpliament compartits per part important de la comunitat de biòlegs del temps que li va tocar viure. No sols la crítica a les teories de Weismann s’havia generalitzat a França i en la mateixa Alemanya, era el mendelisme mateix –al qual Kropotkin no donava especial importància– el que no resultava creïble per a explicar el fenomen global de l’herència. Si fa no fa es pot dir el mateix de la seua teoria del suport mutu. Antropomorfisme? Per descomptat no major que el del mateix Darwin. En realitat, la ingenuïtat de Kropotkin no deixa de ser una il·lusió retrospectiva. Una il·lusió alimentada pel fet que tant en ciència com en política es va alinear en el bàndol que va acabar essent el perdedor. És possible que en un temps menys sectari, tant en ciència com en política, ens acostem a la seua figura d’una altra manera. Mentrestant, si es vol entendre alguna cosa dels debats postdarwinians en les últimes dècades del xix i començ del xx, és arribada l’hora de prendre’s seriosament Kropotkin.
(ES) Quizás para algunos este apoyo postrero a las tesis neolamarckianas ilustre mejor que nada en qué medida Kropotkin es un caso más de cómo preocupaciones extracientíficas llevan a algunas mentes privilegiadas a incurrir en graves errores. Esta es una forma de ver las cosas no solo simplista, sino básicamente errónea: se trata de un anacronismo. El anarquismo de Kropotkin no le llevó a sostener ideas peregrinas, sino a defender planteamientos ampliamente compartidos por parte importante de la comunidad de biólogos del tiempo que le tocó vivir. No solo la crítica a las teorías de Weismann se había generalizado en Francia y en la propia Alemania, era el propio mendelismo –al que Kropotkin no daba especial importancia– el que no resultaba creíble para explicar el fenómeno global de la herencia. Algo parecido se puede decir de su teoría del apoyo mutuo. ¿Antropomorfismo? Desde luego no mayor que el del propio Darwin. En realidad, la ingenuidad de Kropotkin no deja de ser una ilusión retrospectiva. Una ilusión alimentada por el hecho de que tanto en ciencia como en política se alineó en el bando que acabó por ser el perdedor. Es posible que en un tiempo menos sectario, tanto en ciencia como en política, nos acerquemos a su figura de otra manera. Mientras tanto, si se quiere entender algo de los debates postdarwinianos en las últimas décadas del xix y principios del xx, va siendo hora de tomarse en serio a Kropotkin.
Peer reviewed
Anarquismo, Ciencia, Darwinisme, Prenent Piotr Kropotkin, Anarquisme, Ciència, Darwinismo
Anarquismo, Ciencia, Darwinisme, Prenent Piotr Kropotkin, Anarquisme, Ciència, Darwinismo
| selected citations These citations are derived from selected sources. This is an alternative to the "Influence" indicator, which also reflects the overall/total impact of an article in the research community at large, based on the underlying citation network (diachronically). | 0 | |
| popularity This indicator reflects the "current" impact/attention (the "hype") of an article in the research community at large, based on the underlying citation network. | Average | |
| influence This indicator reflects the overall/total impact of an article in the research community at large, based on the underlying citation network (diachronically). | Average | |
| impulse This indicator reflects the initial momentum of an article directly after its publication, based on the underlying citation network. | Average |
| views | 39 | |
| downloads | 65 |

Views provided by UsageCounts
Downloads provided by UsageCounts