El complex de C. toletana presenta tres nivells diferents de ploïdia, diploide, tetraploide i hexaploide, aquest últim ha estat normalment considerat com una espècie diferent, C. argecillensis. Els resultats obtinguts no contradiuen la hipòtesi original que l’espècie tetraploide C. toletana sigui un autopoliploide, però suggereixen que aquest cas d’autopoliploïdia, com molts altres, és el resultat de múltiples esdeveniments de poliploïdització. Pel que fa a C. argecillensis, els nostres resultats confirmen que és un al·lopoliploide que es va originar per hibridació de C. toletana i una espècie desconeguda. A més, tractant-se d’una espècie colonitzadora, igual que l’espècie tetraploide C. toletana, es suggereix que l’al·lopoliploïdia té orígens múltiples.

[CAT] La disploïdia i la poliploïdia són fenòmens que estan ben documentats dins del gènere Centaurea, especialment en la sect. Acrocentron i en un petit grup d’espècies de la Península Ibèrica descrit com a sect. Chamaecyanus, estretament relacionada amb Acrocentron. Hem estudiat dos casos interessants de sèries poliploides d’ambdues seccions: la sèrie poliploide de Centaurea toletana de la sect. Chamaecyanus i la sèrie de C. ornata de la sect. Acrocentron. Hem realitzat un estudi cariològic utilitzant les anàlisis de cariotip clàssiques i el bandeig de cromosomes amb fluorocroms.

[EN] Dysploidy and polyploidy are well documented in the large genus Centaurea, especially in sect. Acrocentron and in a small group of species from the Iberian Peninsula described as sect. Chamaecyanus, closely related to Acrocentron. We have explored two interesting cases of polyploid series in both sections: the polyploid series of Centaurea toletana in sect. Chamaecyanus and the series of C. ornata group in sect. Acrocentron. We have carried out a karyological study using both classic karyotype analyses and chromosome banding with fluorochromes.

The C. toletana complex exhibits three different ploidy levels, diploid, tetraploid and hexaploid, the latter usually considered a different species, C. argecillensis. Our results do not contradict the original hypothesis of tetraploid C. toletana being an autopolyploid, but they suggest that this case of autopolyploidy, as many others, is the result of multiple events of polyploidization.

El complex de C. ornata presenta quatre nivells de ploïdia, diploide, tetraploide, hexaploide i hendecaploide. En aquesta secció, però, els patrons de les bandes no ens han ajudat a determinar la relació entre la sèrie poliploide i tampoc no ens han permès confirmar la hipòtesi dels possibles progenitors de C. kunkelii.

The C. ornata complex exhibits four ploidy levels, diploid, tetraploid, hexaploid and endecaploid. In this section, however, the banding patterns have not helped us to determine the relation between the polyploid series and neither have allowed us to confirm the hypothesis of the possible progenitors of C. kunkelii.

Regarding C. argecillensis, our results confirm that it is an allopolyploid originated by hybridization of C. toletana and an unknown species. The colonizing habit of C. argecillensis, as it was the case of tetraploid C. toletana, suggests that the allopolyploid has multiple origins.

Financial support from the Spanish Ministry of Education and Science (projects CGL2004-04563-C02-01/BOS, CGL2004-04563-C02-02/BOS and CGL2006-01765/BOS) and the Generalitat de Catalunya ("Ajuts a Grups de Recerca Consolidats" 2005/SGR/00344).

12 pages, 4 figures, 2 tables.

Peer reviewed