Durant l’època baixmedieval, la sal de les Pitiüses continuà sent explotada de cara a la seva comercia lització i es convertí en el primer producte d’exportació i, així mateix, en el principal pol d’atracció dels mercaders estrangers que transitaven pel port d’Eivissa.2 Aquest fet justificà al seu torn l’establiment de diferents tipus de gravàmens, és a dir, d’una sèrie de drets, taxes o impostos, a partir dels quals es va anar configurant una superestructura fiscal damunt la ja de per si complexa organització que es relaciona amb el procés d’extracció d’aquell producte. Aquí utilitzem el terme “fiscal” en el sentit més ampli possible, considerant que tals exaccions sobre la sal fins a cert punt també serien part constitutiva del sistema fiscal amb què s’anà dotant el municipi eivissenc en el marc del procés desenvolupat al llarg dels segles XIV i XV.

Peer reviewed