El Dijous Sant de 1414, 1415 o 1416, més d'una seixantena d'homes armats de parròquies del Maresme i del Vallès assaltaren i incendiaren el castell de Mataró, que cremà durant vuit o deu dies i quedà reduït a cendres; l'endemà, talaren àrbres i vinyes; i, el tercer dia, encara feren destrosses a la plaça de la vila. Aquest és l'episodí colpidor de la història del castell que ens presenta Roser Salicrú, un episodi que ens descobreix nombroses dades inèdites de la seva realitat física i que, a més, per la particular conjuntura en què es produí, pogué significar el seu abandó definitiu.

Peer reviewed