El nacionalisme és un recurs cultural entre molts que -en el seu cas permet aglutinar individus a través de la manipulació del sentiment d'etnicitat, de la mateixa manera que aglutinen a través de mecàniques estructuralment similars el feminisme, la religió, l'ecologisme, el corporativisme, etc. Tota acció d'aglutinament reeixida pressuposa la creació de llaços interns de solidaritat, així com l'establiment d'unes "fronteres" que caldrà justificar ideològicament. El nacionalisme és, en principi, una forma ben legítima de donar cos polític a l'etnicitat, tot i que com ja hem vist, no es limita a ésser una mera projecció plana de l'etnicitat, sinó que l'articula segons les seves conveniències. Peró allò que no hem de perdre mai de vista és que som nosaltres al capdevall qui ens construïm la nostra etnicitat, i que molt sovint alló que fa que poguem distingir entre diferents qualitats de nacionalismes rau precisament en el tipus d'etnicitat que el sustenta, com es configura el seu ambit expressiu i com s' orienta el seu àmbit instrumental.

Peer reviewed