[CA] En els darrers anys, el reconeixement dels defectes de la democràcia representativa i la intensificació de la posada en pràctica de noves experiències participatives, especialment en l'àmbit local, no han tancat el debat sobre com millorar les democràcies. Fins i tot els més entusiastes de les virtuts de les noves pràctiques participatives també són capaços de reconèixer-ne els defectes. Si, entre les virtuts, se’n poden reconèixer algunes, com ara l’efecte sobre la millora de la qualitat dels serveis públics o l'enriquiment de la democràcia local gràcies, per exemple, al fet que posen a disposició dels ciutadans un ampli catàleg d'instruments participatius, del costat dels defectes es critica principalment el fet que la majoria dels mètodes participatius no impliquen el que s’anomena una participació autèntica. Tot i això, el desenvolupament creixent d'aquests instruments i la seva anàlisi, cada vegada més detallada, fan que puguem ser optimistes pel que fa a la millora d'aquestes iniciatives. En aquest article, es vol il·lustrar aquest argument mitjançant l'anàlisi de les experiències participatives posades en marxa pels governs locals d'Alemanya, França, el Regne Unit i Espanya en les darreres dècades.

[ES] En los últimos años, el reconocimiento de los defectos de la democracia representativa y la intensificación de la puesta en práctica de nuevas experiencias participativas, especialmente en el ámbito local, no han zanjado el debate sobre cómo mejorar las democracias. Incluso los más entusiastas de las virtudes de las nuevas prácticas participativas son capaces también de reconocer sus defectos. Si entre las virtudes pueden reconocerse algunas como su efecto en la mejora de la calidad de los servicios públicos o el enriquecimiento de la democracia local mediante, por ejemplo, la puesta a disposición de los ciudadanos de un amplio catálogo de instrumentos participativos; del lado de los defectos, se critica principalmente el hecho de que la mayoría de los métodos participativos no implican la llamada «auténtica participación». Aun así, el desarrollo creciente de estos instrumentos y su análisis cada vez más detallado, hacen que se pueda ser optimista de cara a la mejora de estas iniciativas. En este artículo se trata de ilustrar este argumento mediante el análisis de las experiencias participativas puestas en marcha por los gobiernos locales de Alemania, Francia, Reino Unido y España en las últimas décadas.

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

Peer reviewed