[ES] El mercurio (Hg) plantea un problema ambiental reconocido a nivel mundial con preocupantes impactos ambientales y de salud pública (UNEP 2019). Si bien siempre han existido fuentes naturales de Hg como erupciones volcánicas, actividad geotérmica y meteorización de rocas ricas en Hg en la corteza terrestre, en el siglo pasado las actividades humanas como la minería de oro artesanal y en pequeña escala, la combustión de carbón, la producción de metales no-ferrosos, la producción de cemento y la eliminación de desechos que contienen Hg han superado a las fuentes naturales. Alrededor del 80% del Hg emitido a la atmósfera de fuentes naturales y antropogénicas se deposita en el océano, lo que ha resultado en una triplicación de las concentraciones de Hg en las aguas marinas superficiales en comparación con los niveles preindustriales. Por ello, la Organización Mundial de la Salud ha colocado al Hg entre las 10 principales sustancias químicas de mayor preocupación para la salud pública. España es uno de los 130 signatarios de un tratado global, el Convenio de Minamata, que busca proteger la salud humana y el medio ambiente de los efectos adversos del Hg y que entró en vigor en agosto del 2017. Algunas de las acciones propuestas del convenio incluyen una eliminación del uso de Hg en una serie de productos y procesos industriales, la prohibición de nuevas minas de Hg y la eliminación de las existentes, el monitoreo de las emisiones de Hg al aire y las liberaciones a la tierra y el agua, y la regulación del sector informal de minería de oro artesanal y en pequeña escala. En este contexto, la Unión Europea ha establecido políticas ambientales para monitorear y modelar la distribución global de Hg, un ejemplo es el Sistema Global de Observación de Mercurio. Comprender el ciclo biogeoquímico global del Hg en los océanos es clave para predecir los niveles de Hg en las redes alimentarias acuáticas y evaluar el impacto de las estrategias de reducción en la exposición humana. […]

[CAT] El mercuri (Hg) planteja un problema ambiental reconegut a nivell mundial amb preocupants impactes ambientals i de salut pública (UNEP 2019). Si bé sempre han existit fonts naturals de Hg com les erupcions volcàniques, l’activitat geotèrmica i la meteorització de roques riques en Hg en l’escorça terrestre, en el segle passat les activitats humanes com la mineria d’or artesanal i en petita escala, la combustió de carbó, la producció de metalls no-ferrosos, la producció de ciment i l’eliminació de deixalles que contenen Hg han superat a les fonts naturals. Al voltant del 80% del Hg emès a l’atmosfera de fonts naturals i antropogèniques es diposita a l’oceà, la qual cosa ha resultat en una triplicació de les concentracions de Hg en les aigües marines superficials en comparació amb els nivells preindustrials. Per això, l’Organització Mundial de la Salut ha col·locat al Hg entre les 10 principals substàncies químiques de major preocupació per a la salut pública. Espanya és un dels 130 signataris d’un tractat global, el Conveni de Minamata, que busca protegir la salut humana i el medi ambient dels efectes adversos del Hg i que va entrar en vigor a l’agost del 2017. Algunes de les accions proposades del conveni inclouen l’eliminació de l’ús de Hg en una sèrie de productes i processos industrials, la prohibició de noves mines de Hg i l’eliminació de les existents, el monitoratge de les emissions de Hg a l’aire i els alliberaments a la terra i l’aigua, i la regulació del sector informal de mineria d’or artesanal i en petita escala. En aquest context, la Unió Europea ha establert polítiques ambientals per a monitorar i modelar la distribució global de Hg, un exemple és el Sistema Global d’Observació de Mercuri. Comprendre el cicle biogeoquímic global del Hg als oceans és clau per a predir els nivells de Hg en les xarxes alimentàries aquàtiques i avaluar l’impacte de les estratègies de reducció en l’exposició humana. […]

[EN] Mercury (Hg) poses a recognized global environmental problem with worrisome environmental and public health impacts (UNEP 2019). While natural sources of Hg such as volcanic eruptions, geothermal activity and weathering of Hg-rich rocks in the earth’s crust have always existed, in the last century human activities such as artisanal and small-scale gold mining, coal combustion, production of non-ferrous metals, cement production and disposal of wastes containing Hg have outpaced natural sources. Around 80% of the Hg emitted to the atmosphere from natural and anthropogenic source is deposited in the ocean, resulting in a tripling of Hg concentrations in surface marine waters compared with pre-industrial levels. The World Health Organization has placed Hg among the top 10 chemicals of major public health concern. Spain is one of the 130 signatories of a global treaty, the Minamata Convention, that seeks to protect human health and the environment from the adverse effects of Hg and came into force in August 2017. Some of the convention’s proposed actions include a phase-out and phase-down of Hg use in a number of products and industrial processes, a ban on new Hg mines and the phase-out of existing ones, monitoring of Hg air emissions and releases to land and water, and regulation of the informal sector of artisanal and small-scale gold mining. The EU has also established environmental policies for monitoring and modelling global Hg distribution such as the Global Mercury Observation System. Understanding the global Hg biogeochemical cycle of the oceans is key for predicting Hg levels in aquatic food webs and evaluating the impact of reduction strategies on human exposure. […]

3 pages,1 figure

Peer reviewed