Presentamos en este trabajo la web ‘Etnobotánica de los Países Catalanes’ (https://etnobotanica.iec.cat), una herramienta interactiva para redescubrir el saber popular sobre las plantas. En el momento de hacerse pública, contiene casi 80.000 entradas con nombres de plantas y 55.000 con usos medicinales, y se trabaja para introducir, en los próximos dos años, unas 30.000 entradas de usos alimentarios y unas 30.000 más de otros usos y otras informaciones. Estos datos provienen de más de 1300 entrevistas realizadas a casi 2000 informantes de alrededor de 500 municipios del dominio lingüístico catalán. Los territorios de lengua catalana se encuentran entre las áreas del sur de Europa mejor prospectadas etnobotánicamente, y actualmente sigue habiendo investigaciones activas. La información hasta ahora volcada ha originado un centenar de obras, cuya lista se puede consultar en la misma web. En cuanto a nombres populares, los táxones con mayor diversidad son Zea mays, Achillea millefolium, Cynara cardunculus, Hypericum perforatum y Ceterach officinarum. En cuanto a usos medicinales -los únicos que por el momento figuran-, los táxones más reportados son Thymus vulgaris, Sambucus nigra, Olea europaea subsp. europaea var. europaea, Matricaria recutita y Rosmarinus officinalis. Esta página web es una buena herramienta para el retorno a la sociedad de un saber sobre los patrimonios natural y cultural que de ella proviene, conservándolo y poniéndolo al alcance de las nuevas generaciones y, además, permitirá detectar huecos en la investigación etnoflorística, realizar metanálisis hasta ahora muy raramente hechos en etnobotánica y suministrar información a instituciones y empresas interesadas en desarrollar productos comerciales a base de plantas. [ct] Presentem en aquest treball la web ‘Etnobotànica dels Països Catalans’ (https://etnobotanica.iec.cat), una eina interactiva per a redescobrir el saber popular sobre les plantes. En el moment de fer-se pública, conté gairebé 80.000 entrades amb noms de plantes i 55.000 amb usos medicinals, i es treballa per a introduir-hi, en els propers dos anys, unes 30.000 entrades d’usos alimentaris i unes 30.000 més d’altres usos i altres informacions. Aquestes dades provenen de més de 1300 entrevistes realitzades a quasi 2000 informants de gairebé 500 municipis del domini lingüístic català. Els territoris de llengua catalana es troben entre les àrees del sud d’Europa més ben prospectades etnobotànicament, i actualment encara hi ha investigacions actives. La informació fins ara buidada ha originat un centenar d’obres, la llista de les quals es pot consultar a la mateixa web. Quant a noms populars, els tàxons amb més diversitat són Zea mays, Achillea millefolium, Cynara cardunculus, Hypericum perforatum i Ceterach officinarum. Pel que fa a usos medicinals -els únics que de moment hi figuren-, els tàxons més reportats són Thymus vulgaris, Sambucus nigra, Olea europaea subsp. europaea var. europaea, Matricaria recutita i Rosmarinus officinalis. Aquesta pàgina web és una bona eina per al retorn a la societat d’un saber sobre els patrimonis natural i cultural que en prové, tot conservant-lo i posant-lo a l’abast de les noves generacions i, a més, permetrà detectar buits en la investigació etnoflorística, dur a terme metanàlisis fins ara molt rarament fetes en etnobotànica i fornir informació a institucions i empreses interessades a desenvolupar productes comercials a base de plantes.