La relació de l’home amb els animals en els zoos ha canviat fonamentalment des del final del segle XIX. Aquest canvi es pot observar clarament en la història del Zoo de Barcelona. El seu primer director, Francesc Darder, aplicava una “història natural aplicada”, veia els animals sobretot com a objectes comercials, i, per tant, el Zoo com un lloc de cria d’animals “útils”. Per altra banda, els visitants intentaven tenir una “relació directa” amb els animals exòtics, que a poc a poc, van anar guanyant espai al Zoo, que es va convertir en un lloc d’esbarjo i entreteniment. En els anys del franquisme es va promocionar una visió educativa del Zoo, els animals “presoners” servien per educar a la població, sobretot els nens, en el coneixement i estima de la natura. En les darreres dècades del segle XX, la idea de conservació de les espècies en perill d’extinció marcava l’agenda del Zoo, mentre més recentment molts “actors” reclamen que els animals haurien de tenir els drets fonamentals i que no és legítim engabiar-los. En aquesta segona sessió es presenta com ha evolucionat aquesta visió dels animals, com a va influir en el zoo i la seva història, i debatre com està influint en l’actualitat en la decisió final sobre què fer amb el Zoo.

Presentació dins dels Col·loquis de la SCHCT (2019–2020). Cicle: El Zoo de Barcelona: passat, present i futur: “Amic o presoner? La relació del públic amb els animals del zoo”. 19 de febrer de 2020. Intervenen: Oliver Hochadel (IMF-CSIC), Bibiana Martín Prat (Zoo de Barcelona) i Josep Maria Reyné Vergeli (UAB). Dinamitzador: Miquel Carandell (Museu de Ciències Naturals de Granollers).

Peer reviewed