Els autors presenten la biografia de l'etnògraf Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera, 1903-Barcelona, 1956), el qual desenvolupa al llarg d'una trentena d'anys allò que fou inicialment una afecció i, més tard, una professió exercida ambla vocació i la dedicació d'un sacerdoci. La seva obra s'estén des de 1924, data de les seves primeres publicacions, fins a la seva mort prematura, en plena activitat investigadora, i ofereix dues línies diferenciades però complementàries: La de publicista i divulgador i la de museògraf. La seva amplia bibliografia confirma la progressiva expansió del seu centre d'interes, així com la creixent professionalitat de la seva vocació. De formació autodidacta i d'ofici sastre -ofici que abandona l'any 1940 per dedicar-se de ple a la tasca recol·lectora i museística-, home de visió penetrant i de sensibilitat oberta i atent a copsar les actituds i les formes de vida que més directament vinculen l'home al seu medi natural, en la urgencia de resoldre, amb els mitjans al seu abast, les necessitats primeres, rigorós i precís, aconseguí amb els seus estudis d'establir unes bases per a l'etnologia catalana.

Peer reviewed