[CA] La finalitat de tot ésser viu és reproduir-se, i en el cas de les plantes açò inclou que les llavors germinin en un ambient favorable per al creixement. És per açò que les plantes han desenvolupat estratègies per dipositar les seves llavors en espais oberts que permeten la germinació i el creixement de la descendència. En els ecosistemes mediterranis els incendis són relativament freqüents de manera natural i generen grans espais oberts ideals per a la germinació i el creixement de moltes plantes mediterrànies (molta llum, poca Per què hi ha plantes que necessiten el foc per a germinar? competència i elevada disponibilitat de nutrients). Consegüentment, en moltes d’aquestes espècies han evolucionat estratègies per optimitzar la germinació just després del foc. Per aconseguir sincronitzar la germinació amb el moment dels espais oberts, les plantes acumulen les llavors (formen un banc de llavors) i el foc els hi fa de senyal de quan poden germinar. Hi ha dues estratègies. Una és que les plantes acumulen les llavors al sòl (banc de llavors al sòl) i la calor o el fum dels incendis fa de senyal i estimula la germinació. Un exemple ben conegut d’aquesta primera estratègia ho constitueixen les espècies d’estepes del gènere Cistus, així com molts arbusts de la família de les lleguminoses (argelagues, etc.). Una segona estratègia és acumular les llavors a la capçada dels arbres (banc de llavors a la capçada), dins d’estructures que resisteixen bé els incendis (les pinyes). Amb la calor dels incendis, les pinyes s’obren i les llavors cauen a l’espai obert creat per l’incendi i germinen. Aquest és el cas del pi blanc (Pinus halepensis), tan abundant al nostre territori. En tots aquests casos, la reproducció està fortament lligada als incendis, cosa que es considera una adaptació al foc.

[ES] La finalidad de todo ser vivo es reproducirse, y en el caso de las plantas esto incluye que las semillas germinen en un ambiente favorable para su crecimiento. Es por esto que las plantas han desarrollado estrategias para depositar sus semillas en espacios abiertos que permitan la germinación y el crecimiento de la descendencia. En los ecosistemas mediterráneos los incendios son relativamente frecuentes de manera natural y generan grandes espacios abiertos ideales para la germinación y el crecimiento de muchas plantas mediterráneas (mucha luz, poca competencia y elevada disponibilidad de nutrientes). Como consecuencia, muchas de estas especies han evolucionado para optimizar la germinación justo después del fuego. Para conseguir sincronizar la germinación con el momento del incendio, las plantas acumulan las semillas en el suelo (banco de semillas en el suelo) y las elevadas temperaturas o el mismo fuego de los incendios actua de señal y estimula la germinación. Un ejemplo bien conocido de esta primera estrategia lo constituyen las especies de jara del género Cistus, así como muchos arbustos de la familia de las leguminosas (aliagas, etc.). Una segunda estrategia es acumular las semillas en la copa de los árboles (banco de semillas de copa), dentro de estructuras que resistan bien los incendios (piñas). Con las elevadas temperaturas de los incendios, las piñas de abren y las semillas caen al espacio abierto creado por el incendio y germinan. Este es el caso del pino blanco (Pinus halepensis), tan abundante en nuestro territorio. En todos estos casos, la reproducción esta fuertemente ligada a los incendios, hecho este que se considera una adaptación al fuego.

Peer reviewed