El model conceptual conegut com la Mandala de Margalef (1978) que postulava el papel fonamental de la turbulència en l'estructura i dinàmica dels ecosistemes planctònics, va marcar una fita en la història de l'ecologia aquàtica. El model proposa una sistematització de la morfologia del fitoplàncton en funció de la distribució de nutrients i la intensitat de turbulència. Si bé la Mandala s'adreçava a la comprensió de la dinàmica del fitoplàncton a nivell de mesoscala en el medi natural, tenia implicacions també en la petita escala cel·lular. La Dra. Marta Estrada, deixebla directa del Dr. Margalef, va inspirar tota una línia de recerca centrada en desvetllar els efectes directes de la turbulència de petita escala en el fitoplàncton. Entre els diferents aspectes estudiats, aquesta presentació se centra en els relacionats amb les dinoflagel·lades, un grup especial de microalgues implicat sovint en el fenomen conegut com a "proliferacions algals nocives" (Harmful Algal Blooms, HABs, en anglès). Les HABs són events naturals que causen diversos problemes en la salut humana, l'economia i el medi ambient. Les proliferacions de dinoflagel·lades acostumen a produir-se en condicions de calma i estabilitat de la columna d'aigua. Els diversos experiments (una bona part realitzats a l'Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC) han aportat evidències empíriques sobre la interferència de la turbulència de petita escala en els fluxos de metabòlits a través de la membrana cel·lular, la morfologia i el volum cel·lulars, el contingut en DNA, toxines i DMSP en les cèl·lules, els cicles de vida (encistament) i divisió cel·lular, i la motilitat. Éssent les dinoflagel·lades especialment sensibles, les respostes dels organismes són força específiques (depenents de la mida i forma de les cèl·lules) i afectades per l'aproximació experimental. En una altra escala, la turbulència també afectaria les interaccions depredador-presa i hoste-paràsit. Aquests estudis poden trobar-se per exemple a Berdalet i Estrada (2008). Els principals reptes actuals són esbrinar els mecanismes intrínsics implicats en les respostes observades i integrar aquestes processos de petita escala per a millorar el nostre coneixement dels fenòments naturals de les HABs. Els processos ecofisiològics a petita escala són un component més de la complexitat de factors físico-químics i biològics, que interaccionen entre sí a més gran escala i als quals els organismes reaccionen amb una varietat d'estratègies, encara no ben conegudes. Margalef (1978) Oceanologica Acta 1: 493-509. Berdalet i Estrada (2008) A: J. Gilabert (ed.), 1-12

XXXII Trobades Científiques de la Mediterrània, Planeta Oceà - Planet Ocean, celebradas del 5 al 7 de octubre de 2016 en Maó, Menorca.-- Homenatge als Drs. Marta Estrada, Jordi Font i Jordi Salat, pioners de l'oceanografia mediterrània moderna. A tribute to Drs. Marta Estrada, Jordi Font and Jordi Salat, pioneers of modern Mediterranean oceanography.-- 1 page

Peer Reviewed