L'expedició duta a terme per Jaume II d'Aragó contra el seu germà Federico II de Sicília entre juliol de 1298 i setembre de 1299 va generar uns enormes deutes per a la Corona, agreujades per les primeres campanyes de conquesta del regne castellà de Múrcia. Per això, el rei va tractar que els seus súbdits contribuïren al sanejament de les seues finances a través dels serveis aprovats en diverses reunions de Corts que van tenir lloc, successivament, a Catalunya en 1299-1300, a Aragó en 1300 i 1301, i a València en 1301-1302. Aquest article analitza les característiques d'aquells serveis, amb especial atenció al concedit en les Corts valencianes, recaptat a través d'un impost de capitació denominat «cabeçatge».