Banyoles és l'indret on probablement el nom de Darder resulta més familiar i on la figura del naturalista és més coneguda. En el seu moment, però, la seva rellevància pública arreu del país era notable i sovint se'l presentava com 'el veterinari de la ciutat' (de Barcelona) o 'el nostre piscicultor'. De fet, Francesc Darder (1851-1918) fou un personatge multifacètic -veterinari, taxidermista, divulgador, empresari- i el primer director del parc zoològic de Barcelona. En el transcurs del temps, la seva figura s'ha anat difuminant i ha quedat sobretot associada al museu de Banyoles, inaugurat ara fa cent anys gràcies al llegat que aquest deixà a la vila. L'idil·li havia començat uns anys enrere amb la celebració, l'any 1910, de la primera "Festa del peix", una festa popular impulsada pel mateix Darder a l'empara de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. La festa pretenia millorar la riquesa dels rius i llacs de Catalunya i amb aquest objectiu va realitzar un llançament massiu de peixos a l'estany de Banyoles. La iniciativa va ser tan ben rebuda que, l'any següent, l'Ajuntament nomenà Darder fill adoptiu de Banyoles, iniciant d'aquesta manera una relació molt estreta que podem dir que ha arribat fins als nostres dies. En aquesta sessió, volem oferir un retrat polièdric de Francesc Darder i de les diverses facetes que va cultivar, sempre al voltant de la història natural aplicada, per aproximar-nos al personatge amb totes les seves llums i les seves ombres. Darder s'autoproclamava anti-teòric i va mostrar el seu afany pel vessant més pràctic i utilitari de la història natural, pel profit que es podia obtenir de la natura i, més concretament, dels animals. Per això, va interessar-se per totes aquelles cultures animals -cunicultura, ostreïcultura, piscicultura- que buscaven millorar la productivitat dels animals. Amb aquesta intenció, l'any 1909, va crear el Laboratori ictiogènic al parc Zoològic de Barcelona, com a centre de les seves activitats, que seria el germen de les futures festes del peix.

Peer Reviewed