L'any 2020 s'ha vist marcat, arreu del món, per la irrupció de la COVID-19, la qual ha comportat milions d'ingressos hospitalaris i de morts. A Catalunya, en virtut de l'informe publicat per la Generalitat de Catalunya , des del començament de la pandèmia fins a finals de març del 2022, s'han comptabilitzat 26.952 morts per COVID-19. A més a més, aquesta epidèmia també va causar impacte en l'àmbit de la salut mental. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut (a partir d’ara OMS) va publicar un informe científic , el qual tractava sobre les conseqüències que havia comportat la COVID-19 en aquest àmbit. Aquest informe establia que els principals factors que havien influït a causar aquest impacte en l’àmbit de la salut mental eren: la solitud, la por al contagi o a la mort, el dol per haver perdut a un ésser estimat i les preocupacions econòmiques. La declaració efectuada el 30 de gener de 2020 per l'OMS, on es va posar de manifest que la COVID-19 comportava una situació d'emergència de salut pública internacional, va ser el detonant de l'adopció de determinades mesures dirigides a protegir la salut i la seguretat dels ciutadans, així com d'evitar la propagació de la malaltia i consolidar el sistema de salut pública. Aquestes mesures adoptades per les autoritats públiques, de contenció extraordinària, van tenir un impacte econòmic que es va projectar, sobre determinades empreses i sectors de l'economia espanyola, així com sobre els ciutadans de les zones afectades. La pandèmia ha suposat un gran repte per l'estat de dret, ja que ha hagut de conviure amb la necessitat de protegir el dret a la vida de les persones, així com les obligacions de les administracions públiques de vetllar per aquest dret. Aquesta tensió ha comportat l'aparició de certes restriccions als drets fonamentals a fi de protegir la salut col·lectiva i l'interès general de la població