La música i la publicitat sempre han anat molt lligades, ja que la música és una eina molt potent per a despertar emocions i sentiments en la ment del consumidor. Per a cada tipus de producte i públic, es fa servir un tipus de música diferent. En aquest treball s’ha aprofundit amb la música clàssica i s’ha intentat donar resposta a la següent hipòtesi: la música clàssica s’utilitza per a productes de luxe i per a transmetre la idea d’elegància i exclusivitat. Per a comprovar-ho es van fer servir dues tècniques: en primer lloc, es va fer una anàlisi en profunditat de cinc marques de sectors diferents que utilitzaven música clàssica en els seus anuncis audiovisuals, i es van comparar amb cinc marques dels mateixos sectors que utilitzaven altres tipus de música. En segon lloc, deu persones d’edats i sexes diferents, van contestar un qüestionari després del visionament d’un vídeo on apareixia el mateix anunci repetit quatre vegades amb un tema musical diferent cada vegada. En el qüestionari expressaven la seva opinió sobre cada versió de l’anunci juntament amb les emocions i sensacions que havien experimentat. Les conclusions que es van extreure d’exercici pràctic van ser, que la música clàssica és una eina que es fa servir en la publicitat per transmetre la idea de qualitat i luxe, però que no se’n pot abusar, ja que la mala elecció de la banda sonora d’una peça audiovisual podria arribar a ser contra productiu. La rellevància del producte en una peça audiovisual no depèn del tipus de música que s’utilitzi sinó de la coherència que aquesta tingui amb el que s’està transmetent.