Aquesta tesi incideix sobre un aspecte poc tractat en les recerques referides als arxius i la memòria històrica: la utilització dels arxius com a elements cabdals de les polítiques de reparació a les víctimes de règims repressius i com a testimonis informatius amb finalitats jurídiques i de recerca retrospectiva. En concret, es presenta la relació entre memòria i història, un estat de la qüestió de les polítiques públiques per als arxius dels drets humans, es fa una anàlisi pormenoritzada dels models d’institucions arxivístiques amb competències en drets humans i memòria històrica i s’analitza el cas concret del Centre Nacional de la Memòria Històrica de Colòmbia en la mesura que visualitza la potència i la diversitat d’accions reparadores i memorialístiques que es poden dur a terme en el marc d’uns arxius accesibles, organitzats i adientment preservats

This thesis focuses on an aspect little discussed in searches relating to archives and historical memory : the use of archives as key elements of the policies of reparations for victims of repressive regimes and as witnesses informational purposes legal research and retrospective. Specifically, it presents the relationship between memory and history, a state of affairs of public policy for the archives of human rights, an analysis about the models archival institutions with responsibilities in human rights and historical memory and finally analyzes the case of the National Centre of Historical Memory of Colombia to the extent that displayed the power and diversity of remedial actions that can be carried out in the framework of archives accessible, organized and properly preserved