Se sol assumir que les construccions absolutes manifesten les mateixes propietats sintàctiques i interpretatives que les subordinades adverbials però, en contrast amb aquestes, no disposen d’un subordinant explícit. En aquest article argumentarem en contra d’aquesta idea. Partint de l’anàlisi de la dislocació del subjecte en el català primitiu i en l’actual, justificarem que les CA encapçalades per una vegada i un cop en català tenen un subordinant format composicionalment per dues porcions discontinues: d’una banda, una preposició incorporada en l’estructura sublèxica del participi, seguint la proposta de Gallego & Hernanz (2012) i, de l’altra, una expressió temporal (una vegada, un cop) que codifica gramaticalment un valor d’anterioritat respecte dels fets que s’esdevenen en l’oració principal

Absolute constructions are supposed to display the main syntactic and interpretive properties of adverbial subordinate clauses but, in contrast to them, they lack any overt subordinating element. This article provides arguments against this hypothesis. On the basis of the argument fronting in Old and Modern Catalan, it will be claimed that absolute constructions introduced by una vegada and un cop in Catalan do have a subordinator which is compositionally built up from two discontinuous portions: on the one hand, a preposition which is incorporated in the sub-lexical structure of the participle, as proposed by Gallego & Hernanz (2012) and, on the other hand, a time expression (una vegada, un cop) that encodes an anteriority value with respect the event taking place in the main clause

La recerca inherent en aquest article s’ha dut a terme dintre dels projectes Periferias y cambio lingüístico: descripción, teoría y aplicaciones (FFI2011-29440-C03-02) i Variación en la interfície Morfología-Sintaxis (FFI2014-56968-C4-4-P)