La obra literaria del escritor catalán Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 – 2008) no puede desligarse de conceptos como alienación, identidad, desintegración, mimetismo o alteridad; conceptos que se encuentran en el trasfondo de las bases estéticas sobre las que el autor construyó su obra. Partiendo de la concepción y del uso que Palau ofreció de estas ideas, el presente artículo analiza cómo se materializaron estos conceptos en la práctica creativa del autor. En algunos de los textos más significativos de su obra poética, recogida en el volumen Poemes de l’Alquimista, Palau i Fabre se basó en textos de otros autores, con los que pasó a identificarse, para crear nuevas composiciones literarias. Así pues, a través del análisis de estos textos podremos evidenciar las correlaciones entre los distintos modos de investigar sobre la propia individualidad y, asimismo, sobre la posibilidad de llegar a la definición de la complexión de la identidad

L'obra literària de l'escriptor Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 - 2008) no es pot deslligar de conceptes com alienació, identitat, desintegració, mimetisme o alteritat; conceptes que es troben en el rerefons de les bases estètiques sobre les quals l'autor bastí la seva obra. Partint de la concepció i de l'ús que Palau oferí d'aquestes idees, el present article analitza com es van materialitzar aquests conceptes en la pràctica creativa de l'autor. En alguns dels textos més significatius de la seva obra poètica, recollida sota el títol 'Poemes de l'Alquimista', Palau i Fabre es basà en textos d'altres autors, amb els quals passà a identificar-se, per tal de crear noves composicions literàries. Per tant, a través de l'anàlisi d'aquests textos podrem evidenciar les correlacions entre les diverses maneres d'investigar sobre la pròpia individualitat i la possibilitat d'arribar a la definició de la complexió de la identitat

The literary work of the Catalan writer Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 – 2008) can not be separated from concepts like alienation, identity, disintegration, mimesis or otherness; concepts which are in the background of the aesthetic basis on which the author built his work. Starting with the conception and the use of these ideas presented by Palau, the article discusses how these concepts were materialized in the creative practice of the author. In some of the most significant texts of his poetry, collected in Poemes de l’Alquimista, Palau i Fabre based his work on texts by other authors, with whom he was identified, to create new literary compositions. Through the analysis of these examples, we can demonstrate the correlations between the different modes of investigating individuality and also about the possibility of reaching the definition of the complexity of identity