Bòsnia-Hercegovina ha demostrat, al llarg de centúries, que diverses cultures i religions podien coexistir exitosament, fins i tot en un context tan complex com el de la regió dels Balcans. La història de Bòsnia, per si mateixa, no explica els orígens de la guerra. Per què a les acaballes del segle XX la convivència amb pluralitat ha trontollat fins al punt de tornar-nos a la memòria fantasmes de la Segona Guerra Mundial que crèiem morts i enterrats? L’objectiu d’aquestes pàgines és posar de manifest algunes de les lliçons que ens ha ensenyat la tragèdia de Bòsnia-Hercegovina. Els dirigents que perseguien la consolidació d’un estat ètnicament pur són el motor d’aquest conflicte, mentre que la qüestió ètnica ha estat utilitzada per part d’aquestes elits com el combustible capaç de fer funcionar la mortal màquina de la guerra. En aquest sentit, Bòsnia-Hercegovina no ha estat mai una catàstrofe humanitària, ha estat, i continua essent, una catàstrofe política, i una constant violació dels drets humans.

Bosnia-Herzegovina has demonstrated along the centuries that different cultures and religions can successfully live side-by-side, even in a context as complex as the Balkans. The history of Bosnia alone cannot explain the origins of the War. Why, at the close of the XX century, has coexistence wit plurality been shaken to the point of reawakening the ghostly memories of the Second World War, which we all believed to be dead and buried? The aim of this article is to highlight some of the lessons that the Bosnian tragedy has taught us. The leaders who persued the consolidation of an ethnically pure state are the driving force behind this conflict, whilst the ethnic question has been used by them to fuel the deadly war machine. In this sense, Bosnia-Herzegovina has never been a humanitarian catastrophe. Rather, it was and is a political catastrophe, and a constant violation of Human Rights.