Aquest article ens planteja la creació d’un nou concepte de seguretat. Durant molts anys, i com a derivació de la Guerra Freda, el concepte de seguretat ha estat dominat per la seua expressió militar i el seu component armamentista, de tal manera que durant dècades, en molts països es va crear la ficció que com més acumulació d’armaments i força militar, un país o una aliança de països podrien obtenir major seguretat. Però aquesta concepció de la seguretat basada en la força i l’amenaça no només no ha impedit la multiplicació dels conflictes i de les guerres, sinó que ha possibilitat que aquestes foren més cruels, més letals i de major durada. Afortunadament per a tots, en els últims anys s’ha iniciat una profunda revisió d’aquestes polítiques (o patologies) de seguretat. Fisas analitza brillantment tot aquest procés de canvi de paradigma en les polítiques de seguretat.

This article looks into the creation of a new concept of security. As a result of the Cold War, the concept has long been understood in military terms, with armament seen as an essential component. For decades, then, many countries have upheld the fiction that the greater the accumulation of weaponry and military strength the greater the security enjoyed by a country or an alliance. But this conception of security based on force and threat, has not only failed to prevent the multiplication of conflicts and wars, but has made it possible for these to be more lethal and cruel, and of longer duration. Fortunately for everyone, recent years have seen the beginnings of a profound revision of these security policies (or pathologies). Fisas undertakes a brilliant analysis of the whole process of paradigm change in security policy.