The Catalan translation of the Legenda aurea by Iacopo da Varazze was significantly successful throughout the late centuries of the Middle Ages. In this paper, the procedures of the translation are studied with respect to the place names based on the text transmitted by the incunabula, considering that the are examples which may be evaluated as patrimonial adaptations; but, sometimes, the offered version is the result of ignorance, which may eventually become a transparentization, an erroneous reading or a loan translation.

La traducció catalana de la Legenda aurea de Iacopo da Varazze tingué una importància considerable al llarg de la baixa edat mitjana. En aquest treball s’estudia com procedeix la traducció pel que fa als topònims a partir del text que transmeten els testimonis incunables, ja que trobem casos en què és una adaptació patrimonial; però, de vegades, la versió que s’hi ofereix és resultat del desconeixement, amb la qual cosa pot acabar convertint-se en una transparentització, una lectura errònia o un calc lingüístic.

Aquest treball s’emmarca en el projecte d’investigació La literatura hagiogràfica catalana: fonts, edicions i estudis (FFI2017-83950-P), finançat pel del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat d’Espanya.