La reivindicació d’una autoritat femenina és clau per entendre la revolució literària feminista que es dóna en les lletres catalanes dels anys setanta ençà. Les escriptores que llavors irrompen en l’escena cultural catalana se senten òrfenes d’una tradició literària femenina pròpia; per això la recerca de mares literàries (Víctor Català, Clementina Arderiu, Mercè Rodoreda, M. Aurèlia Capmany, etc.) es troba a la mateixa gènesi de la seua tasca literària. Altres forces motrius hi contribueixen: la consciència de pertànyer a una nació oprimida, amb una llengua a mig nàixer, i de ser doblement marginades, com a dones i com a catalanes. Els conceptes de revolta, revenja i fúria s’entrellacen en els textos de les dues autores estudiades, que escriuen per definir-se, com a catarsi en un món que els imposa una identitat aliena.